Vida és Somni

Durant llarg temps, ella sentia que havia de poder amb tot.  Més tard va arribar a creure-s'ho i va normalitzar haver de sostenir. Carregar amb el dolor el dolor propi i el dolor d'altres,  arrossegant la decepció dels qui  desapareixien quan estaven contents  i ja no buscaven suport, normalitzant també el fet de rebre silencis per resposta  sostenint allò  invisible,  inaudit i inexplicable. Allò que no passava Allò que succeix a tota vida saludable: perdó, ho sento, t'estimo, gràcies.  Per fora semblava forta una dona amb temperament. Per dins duia algunes parts exhaurides,  tristes i adolorides,    com la dona que va ser i ja no era,  ni mare ni avia ni filla ni núvia ni esposa ni vídua. Hi havia una part que ja no podia ni tan sols explicar ni justificar ni demostrar res. El trauma complex no és producte d'un fet impactant.  Es genera a goteig, a càmara lenta,  amb un soroll de fons molest  sovint imperceptib...

Tothom sabem que  la comunicació és clau en les relacions entre les persones en qualsevol entorn, tant a nivell personal com professional, educatiu o social en sentit ampli. També és clau en la relació de cada persona amb sí mateixa.  ... potser que comencem a donar-li  la importància i dedicació que mereix. Afortunadament, els darrers anys ja disposem d'informació oberta, divulgativa i acadèmica en aquest sentit i també tenim a l'abast formació a tots els nivells i modalitats : - Màster oficial de Mediació i Gestió de Conflictes a diferents universitats . - Formació continuada i subvencionada per a persones en actiu i formació ocupacional per a persones en situació d'atur. Sí, la difusió dels factors clau de la comunicació efectiva, l'autorregulació emocional i la prevenció i la gestió de conflictes és una realitat que està a l'abast de tothom, si estem disposades a qüestionar els nostres patrons personals, millorant les habilitats comunicatives i relacionals.  C...

Alguna vegada us heu preguntat si heu d’actuar visceralment en lloc del que ens diu la lògica? De tant en tant, tothom ens qüestionem aquest instint interior que ens diu què fer, perquè és erroni, oi? Si bé la nostra ment analítica és bona en determinades circumstàncies, també hi ha moments en què és important obviar la seva lògica i actuar amb la intuïció, afirma l’entrenador en lideratge Hortense le Gentil, autor de "Aligned: Connecting Your True Self with the leader you're meant to be". "La teva veu interior, la teva intuïció, els teus sentiments, tot es pot aprofitar al servei d'avançar personalment i professionalment i fer que la teva empresa i el teu equip millorin el rendiment", diu. Tot i que això sembla erroni, és tot el contrari, diu. "És contraanalítica", afirma Le Gentil. “La ment intuïtiva s’enfronta a la ment analítica –la que raona i posa porus sobre les dades- cada dia. S'hauria de posar en segon terme la ment intuïtiva,...

De vegades, la neurociència parla del cervell humà com si els nostres cervells fossin tots iguals. Tothom hem sentit generalitzacions, com ara "el cervell humà és molt visual" o "el nostre cervell ha evolucionat per valorar el present en el futur" o "el cervell només es pot concentrar en una cosa". Jo he estat tan culpable com d'altres de posar tots els cervells humans en el mateix sac, fins que vaig viure un gran xoc un dia treballant a Walt Disney Imagineering, on dissenyàvem els seus parcs temàtics. Estava mostrant a Joe, un executiu creatiu sènior, una nova eina de visualització en 3D, com el Holodeck de Star Trek o el món artificial de The Matrix. Aquesta eina, anomenada CAVE, era una habitació de cinc cares les parets de les quals eren les pantalles de projecció posteriors sobre les quals mostravem imatges 3D en directe de futurs parcs, generades per ordinador. En aquell moment, al 2001, aquest CAVE encara era un m...

Reserva aquí ó  tel. Whatsapp  656 966 373 Continuem amb el cicle "Ecstatic Dance Cultural" Amb aquesta iniciativa volem combinar activitats culturals amb les nostres habituals sessions Ecstatic dance amb sessió Afectiva. Podrà venir a l'activitat cultural propuesta, si vols només aquesta, només a l´Ecstàtic amb sessió afectiva, o bé, venir al programa complet. L'aportació varia en funció del pack que trïis: Només cultural: 10 - 17 a 18:15h Només Ecstatic Dance + afectiva: 15€ - 18:30 a 21:30h Complet: 20€ - 17 a 21:30h Aquest cop comtem amb la proposta  "Puntos Suspendidos", un espectàcle performance de la dança, teatre, música i poesía. Pots reserva fàcilment aquí

    Ens ballem aquest dissabte, 16 de febrer  En una sessió que ens durà a conectar amb el cos, expressar sense paraules i silenciar la ment,  movent-nos i ballant com quan no ens mira ningú.   + Sessió Afectiva en un espai afectuós on donar i rebre abraçades de manera empàtica.  Oferim un espai expressiu lliure, respectuós i segur. Per això, pots participar en la mida que vulguis o parar, si així ho sents. A mb plena llibertat, estàs en el  teu dret.  Vine amb roba còmoda, l'aigua la posem nosaltres! Aquest dissabte 16 de febrer  a la Sala Suribachi de Barcelona Podeu reservar aquí o amb l' Enric 656 966 373 Passatge Alió, 34 Barcelona (metro L5 Verdaguer - metro L4 Joanic)         Abraçades que uneixen, alegren, calmen i curen Cuddle party és una celebració que té els seus inicis en una trobada a Manhattan l'any 2004.  És un espai se...

Martin Seligman, científic i investigador, docent de psicologia i divulgador de la Psicologia Positiva, diferent de la psicologia dels trastorns. Seligman ens ofereix aquesta capsa d'eines que facilita mirar-nos al mirall i enfocar en allò que ens suma. Aquí un resum de les nostres habilitats personals i interpersonals. Els teus punts forts - Test Breu D etalls dels teus punts forts - Test complet Martin Seligman & Charles Peterson

   "Dónde depositar tanto amor...             Si no hay un auténtico Quien                     dentro de tan buen pantalón"           Mira hacia adelante            Aquí ya  aprendiste bastante.                                                                               

Hola, Sóc el teu neguit. Tranqui… vinc en són de pau. Però per què negues tant la meva presència? Sé que no t'agrada quan vinc en forma de vertígen, intestí capgirat, mal d'esquena o mal de cap... Potser creus que vull fer-te mal o tornar-te boig? Creu-me que no. T'ho he demostrat prou: t'aviso, et molesto, t'espanto, però al final del dia ni t'he matat ni t'he tornat boig. No és la idea. No he trobat altra manera de fer-me escoltar. Estàs tan ocupat sent productiu, mostrant que ets divertit, encantador, convencent que ets digne de ser estimat… tan ocupat que no escoltes els meus senyals si no és que molesto el teu cos. Porto molt temps avisant-te però segueixes el teu ritme, mateixa manera de fer, de pensar… Aleshores pujo intensitat i faig que se't taponin les oïdes crònicament, que t'agafi taquicàrdia, et tremoli l'ull o sentis fred per dins. Però ni així m'escoltes. ... entre tu i jo, els dos sabem que sents la meva presènc...

Demasiado tarde para ser ayer  muy pronto para que sea mañana. Precioso instante que respiro una y otra  vez estas noches trbajando a solas,  despierta  aquí ahora . Cariño, trabajo , v alor,  consciencia, dolor, memoria, amor. se mezclan en una masa inquietante que puedo tocar, respirar, sentir  y sin previsión amaso para que se mantenga comestible. Integro en mi, ya que está  aquí.  Sabré retirarte a tiempo a ntes de invertir más tiempo, dinero, dolor o tener demasiado miedo. "Perdona, lo siento, te amo, gracias".

... anoche soñé tantra.  Se dibujaba invisible en nuestros cuerpos  mientras se fundían, cómplices  para sostenerse y subir juntos al cielo  y volar lejos. Soñé tantra que nos ayudaba luego a bajar  y a dormir juntos, el uno al otro. Soñé con la confianza.  Cobraba vida en nuestras manos que buscaban encontrarse  para jugar, darnos  placer complementar fuerzas... Y soñé con la valentía de amarnos incondicionalmente  caminando juntos hacia lo incierto. Entonces desperté. Encontré a la pena en frente .  Me mostraba qué paso mientras dormía  Valentía y  confianza  se habían ido  al no encontrar  ni cuerpo ni alma  de aquel ser que yo adoraba,  y ahora negaba conocerlas,  aceptando a cambio una vida sin  amor  y sin  norte . Entonces alzé mis manos  y lancé infinitos lazos invisibles  que hoy  aún   viajan por el cosmos  alcanzan...

Melancolía,  tristeza,  distancia , Nostalgia,  dolor ,   ausencia,   pasión,  amargura ,  amor ternura , esperanza,  ardor... Hoy. Profundo rastro del ayer  sin un mañana . El llanto hace temblar el alma  cuando el desamor duerme en tu cama ...

Benvinguts/des al caos: Des de que l'agrupació de Rajoy,  protagonitzada darrerament pel Tontoro, la  Mato i  la Espe(cula),  van decidir explicar  didàcticament els  perquès de la demolició de l'Estat,  entenem les  coses molt millor.  Heus aquí un resum clar com l'aigua dels seus arguments:  Es posa preu a la sanitat  perquè  continuï sent gratuïta  i s'expulsa  d'ella  alguns  col·lectius  per garantir que segueixi sent  universal.  Es liquiden les lleis laborals  per salvaguardar els drets dels  treballadors i es penalitza a jubilats/des i malalts/tes per protegir els  col·lectius més vulnerables.  Quant a l'educació,  les taxes universitàries pujen pels núvols  per  defensar la  igualtat  d'oportunitats  i estimulen la seva privatització  perquè continuï sent  ...

M'afectes.  Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig. Allunya't.   Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada.  Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua.  Sento que  el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa  amb fermesa  l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't"  i  m'imagino deixant-me anar de  la repressió i el  control :  "rendeix-te, aquesta es una batalla perduda,  abandona't", i veig com el meu...

Justo a tiempo subo al tren, de un salto. Por los pelos! Y corro, canto, bailo de alegría ... porque allí están mis olvidadas alas! Las veo de lejos. Seis filas de asientos me separan de ellas. Las miro con deseo, me acerco a tientas, y camino temblorosa mientras alargo los dedos, por fin las tengo! Las acerco, las observo, acaricio, las huelo... y no puedo creerlo... Están polvorientas, viejas, deshechas! Lloro unos segundos antes de tirarlas con rabia. Ahora siento pena, después sonrío como tonta... y qué esperaba! Cualquier cosa, descuidada años y años en un tren, hubiese desaparecido en unas horas... Creo que voy a quedarme en este tren, sigo llevando esta bola de fuego en mi vientre y a falta de alas, ha crecido una fantástica brújula en mi frente.

Sólo pretendía salir de aquella cueva, no sabía si por un instante o para siempre. Pero al salir de la cama, sin querer ( darme cuenta ), mis pies cayeron directos en las bambas. Y allí estaba la puerta que nunca había visto abierta, pero lo estaba. Fue entonces cuando empecé a irme... quien me conoce sabe que rara vez consigo irme al primer intento, sinó que me entretengo, espero, no sé bien bien qué, pero tardo ( un poco, mucho... demasiado ). A veces hasta llego tarde cuando luego me esperan. Esta vez no tardé menos... pero como nadie me esperaba, me importó bastante menos. Y me fui corriendo a la estación, esperando que Renfe me ayudase en pleno agosto a irme lo más lejos posible de mi cueva, más de lo que nunca estuve en 11 años. Acabé cogiendo aquel tren donde sabía que podía encontrar las alas que justo allí había dejado olvidadas.

Me ahogó su media sonrisa, me atragantó esa indiferencia, escuchándole y bebiendo mientras él se divertía con otros. Abrí el portón para recuperar el aliento y observé la cueva donde vivía mientras me importaba tanto, tanto, que siempre le mezclaba en mi tiempo y le regalaba mi dignidad, aunque sólo de vez en cuando. Era tanto que en ese tiempo  dormía con los ojos abiertos esperando encontrarle otra vez, mirándome de frente. Pero nunca llegué a dormir. Por eso, no desperté. Me fui.

Ja ho deia mon pare setmanes abans del referéndum pel mercat comú: Comú? Còmor?! I ho va tornar a dir abans del referéndum per a passar a formar part de l’Unió Europea. La qüestió és que fa anys que ens venen la flipant moto engalanada de drets socials i laborals, avenç        econòmic, igualtat d’oportunitats: jaaaaa!      o estats del malestar que intenten metamorfitzar-se màgicament en Süecs, Alemanys o Holandesos. Voliem estudiar per dret, sense endeutar-nos ni haver d’entrar en el maliciós espiral sense fi d’esgotadors tràmits per accedir a una beca; voliem tenir fills podent-los alimentar sense el coi d’ actimel  i sense haver d’estressar-los amb un munt activitats setmanals que els garanteixin els milers de coneixements per a guanyar  mensualment, com a màxim, el que pagaràn per casa seva. Necessitàvem enlluernar, acovardir i  marcar al Tiet Sam, amb qui teniem una relació d’amor-odi des de feia moooolt temps. I vi...