Vida és Somni

... aquella aburrida tarda en què, parlant en el parc sobre com okupar un local per a posar en marxa el nostre negoci gens lucratiu sense necessitar pagar un % de la nostra solidària activitat, vam detectar alguna cosa extranya en el cel. Algú volava i ens sonava, però no sabiem de què. La meva sòcia tenia vista la seva esbelta figura, i l'altre colega tenia vista la seva cara però no recordava de què. I a mi... bé, l'atractiva curvatura del final de la seva esquena em recordava a ell: incondicional company de batalles, migdiades i interminables converses de qualsevol color. ... no podia ser, era ell! SuperFriend! Volava com un ocell, onejant una lluent capa de Super Heroi. Ens saludava en passar, acceptant que acabavem de descobrir el seu gran secret... Ell que portava la vida estant a tot arreu, consolant-te quan et sents fatal, acompanyant-te quan necessites ajuda, carregant pes quan no pots to...

Altres vegades, en canvi, abans de fer res, ja saps DE QUÈ no t'hi allunyaries MAI. I jo necessito fotre el camp, lluny, ben lluny, fora d'aquest món mentider, però sé que sempre intentaré estar lo más lejos... a tu lado . Perquè... Bombolles a la sang és follia en despertar, ferma esperança que capbuça entre tu i jo i sucumbeix, calenta, al vapor del nostre brou.

                                                                                                           Recién encontrada, perdida otra vez, asustada, comprometida, arriesgada sin fin, encantada,  ansiosa, pletórica enamorada ...  reestreno en mi interior .  Voy a darme esta oportunidad,  y sé que será la última,  aunque me encuentre  temblando  al borde del abismo muerta de ganas por lanzarme a volar...  volar para siempre. Nadie es capaz de pararme esta vez,  sólo él, si alguna vez decide soltarme;  yo misma, si encontrase algún parecido  con aquel triste pasado cobarde .          ...

Avui ja fa 10 anys i sembla ahir, respirava fort tot just abans de veure't, esquivant aquell dolor previ a la recompensa. Sempre et tinc aquí, al meu cantó. Rebeld sense causa, ros del meu cor, viciós ProEvolution, golfo amb desesperació. Ja són 10 anys que caminem per aquí, embrancats en jocs i guerres, lluitant per viure, cuidant tu també de mi. Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors, que escupint els desamors, allunyes qualsevol por. Gràcies per ser aquí,  gràcies fill, per existir.

(Abajo en castellano ) Després de reparlar-ho tot per acabar els Estatuts, còrrer sota la nèu per recopilar la documentació necessària per donar d'alta  DIBA Altermundista , d'intentar veure el meu millor amic i col.laborador en contra de les tallades de transport públic, l'esgotament mental i físic, les fantasies sexuals fora de lloc i de persona... Dimecres a la nit ja em semblava no reconèixer a qui em va enamorar. No entenia el que intentava explicar-me, entre tant projecte, treball en equip, entregues de treballs fora de termini i manca de temps. Ell desvariava en el seu segon dia sense dormir. Jo m'empenedia de no haver estat amb ell el dia abans i aquell mateix dia, de no haver-lo prioritzat. Semblava necessitar, aquest cop, algú que el contingués a ell mateix. A l'endemà haviem quedat al vespre i no vaig entendre què feia el seu company de pis contestant el seu mòbil, però de seguida em van explicar perquè ell no podia portar-lo a sobre. Ell no sabia on er...

No ha amanecido y ya echo en falta hacerte el café. No llega el alba y sé que no me deslumbrará tu sonrisa. No amanece porque no escucho tu susurro, mientras saboreas mi café, impaciente de tus labios. Sólo me queda contemplar la Lluna Plena en la noche, sabiendo que existe... Sueños de pasado y futuro, mientras el denso presente no transcurre. Una Nochevieja que ha pasado, se nos ha pa-sa-do ... pero que perdurará, tatuada por todo mi cortex cerebral, así como todo lo acontecido en tan poco tiempo, pero con tal Deidad presente. Aprender, o mejor! comprender, digerir, rumiar lo que he podido observar, para diseccionar cada movimiento, cada guiño, cada sonrisa y suspiro... que el presente denso aún me permitirá amar. Pero pienso... Cuántos cafés amaneceríamos juntos? Cuántosn desayunos escuchándonos? Cuántas conversaciones explorándonos? Cuántas caricias estremeciéndonos? Ciertamente,  La Vida es un Sueño que hay que realizar. Saludos, abrazos y sonrisas a tod@s....