Cansada
Durant llarg temps, ella sentia que havia de poder amb tot. Més tard va arribar a creure-s'ho i va normalitzar haver de sostenir, carregar Amb el dolor, propi i dels altres. La decepció de qui desapareixia quan deixaven de necessitar el seu suport. Amb el silenci de qui sempre va tenir algun motiu per no ser present. Amb la càrrega invisible de seguir endavant com si tal cosa. Per fora semblava forta i empoderada. Per dins, algunes parts d'ella estaven exhaurides. Una part ja no volia, ni tan sols podia, explicar. Ni justificar. Ni demostrar res. Sovint, el trauma no és producte d'un sól fet impactant. De vegades el trauma s'ha gestat a càmara lenta, com un goteig constant, un soroll de fons molest un compromís primerenc de facilitar seguretat a les persones estimades. I trobem una dona que somriu. Una dona amable que ajuda a tothom Una dona que no sap demanar ajuda. Una dona que acostuma a mostrar fortalesa de no haver tingut més opció...