Cansada
Durant llarg temps, ella sentia que havia de poder amb tot. Més tard va arribar a creure-s'ho i va normalitzar haver de sostenir, carregar amb el dolor el dolor propi i el dels altres, arrossegant la decepció dels qui desapareixien quan estaven contents quan ja no necessitaven suport. Va normalitzar també el fet de rebre silencis com a resposta sostenint la càrrega invisible, inaudita i inexplicable d'allò que mai no passava allò que succeix a tota vida saludable: perdó, ho sento, t'estimo gràcies. Per fora semblava forta una dona amb temperament. Per dins duia algunes parts exhaurides, tristes i adolorides, com la dona que va ser i ja no era ni mare ni avia ni filla ni núvia ni esposa ni vídua. Hi havia una part que ja no podia ni tan sols explicar ni justificar ni demostrar res. I provava aquell silenci que tant havia rebut de qui devia haver estat però no donava presència. El trauma compl...
