Cansada
Durant llarg temps, ella sentia que havia de poder amb tot. Més tard va arribar a creure-s'ho i va normalitzar haver de sostenir. Carregar amb el dolor el dolor propi i el dolor d'altres, arrossegant la decepció dels qui desapareixien quan estaven contents i ja no buscaven suport, normalitzant també el fet de rebre silencis per resposta sostenint allò invisible, inaudit i inexplicable. Allò que no passava Allò que succeix a tota vida saludable: perdó, ho sento, t'estimo, gràcies. Per fora semblava forta una dona amb temperament. Per dins duia algunes parts exhaurides, tristes i adolorides, com la dona que va ser i ja no era, ni mare ni avia ni filla ni núvia ni esposa ni vídua. Hi havia una part que ja no podia ni tan sols explicar ni justificar ni demostrar res. El trauma complex no és producte d'un fet impactant. Es genera a goteig, a càmara lenta, amb un soroll de fons molest sovint imperceptib...