Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Desamor

L'amor és per qui lluita!

Imatge
Ja torno a ser aquí, on pensava que havia arribat de la mà d'un altre. Em sento a l'oasi del desig, la tendresa, la bogeria, l'entrega. ...però em fa tan mal el pit... com la prudència fa mal a la temerària, la paciència a la impulsiva i la templança a la visceral. Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop, que només tu i les teves mostres podrien callar els meus fantasmes. Però tu no hi ets, un altre cop , i torno a empassar-me les meves paraules mentre tu fas cas omís, seguint la meva falsa calma. I t'espantes, esperes, t'apartes, no fas res més que fer cas de les meves tontes paraules, les que proven de fer-ho bé, una altra cop sola, sense saber res. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'entengui,  però estima'm i fes-m'ho saber. Després d'uns dies, tinc tanta por de no poder tornar a viure sense tu, que intento fugir abans de permetre-ho. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'ente...

Sabor Amargo

Imatge
Suelo ser amiga del sabor amargo, amante de la tónica, la cerveza, el bitter. Como chocolate negro, chicoria, tomo cafè, té ... Esta mañana, en cambio, me he comido lo peor. 19 Septiembre 2009 Noto un sabor que no se irá así como así por mucho que me enjuague.  A las 8 de la mañana  empecé a leer a quien todavía quiero como una tonta. Me detallaba lo que nunca imagino sentir ni siquiera por él, quien me ha rechazado como nadie lo hizo antes, alegando motivos de gilipollez emocional. A quien he querido tanto y por quien tanto he llorado desde que noté por primera vez que estaba en cuerpo pero no en alma, desde que noté que ya no me quería, mientras estábamos juntos el año pasado, dejándole para salvarme de la humillación, la soledad. Pomelo, Sabor Amargo de Carlos Navarro Wandossell, gracias Carlos, fantástica la granada inferior, todo un símbolo. Hoy siento un sabor amargo intenso. Y ni el chocolate ni la cerveza ni cualquiera de  las cosas q...

Cierro la Puerta

Imatge
Gracias a la estrella floreada que llevo en el culete... Cuando ayer a las 8:30 de la mañana, mi hijo se levantó de la cama y me encontró frente al ordenador, llorando a moco tendido mientras tecleaba mirando a un perro de plastilina en el monitor: -"Què fas parlant amb ell un altre cop?"- me preguntó mi pequeño. No contesté porque no podía hablar mientras me secaba los ojos intentando seguir la virtual discusión. Mi hijo se sentó en el sofá dispuesto a encender la Play y me preguntó: -"Vindrà a veure'm algún dia i em donarà el regal de Nadal?"- Y yo arranqué a llorar otra vez y tecleé una versión de esa pregunta, algo que el perro de plastilina pudiese entender, pero tampoco me contestó. Acerté a contestar a mi hijo que le explicaría lo que pasaba al acabar la conversación y nos olvidaríamos del tema, del perro de plastilina del messenger y del pasado inconexo ya con mi presente y mi futuro. Pero mi Pequeño Principe Republicano volvió a hace...

Already you want me, oh woman... in spite of me

Imatge
If you still love, in spite of me In spite of me, you'll go on crying to the moon. You are feeling many things in spite of me I am not a bastard nor a liar. The truth is I don't love you yet since long time ago, since you got far away, although you loved me couldn't get the safety I needed remember you didn't want be a mother again, in spite of me If already want me, oh woman, in spit of me I let you down crying all that you want I cried before but you didn't heard me If you won't survive without love Get up on your feed and let me alone cos I won't listen your apologies at all.

Porque los Sueños, sueños son...

Des d'aquell darrer dia, al febrer del 2007, en què escribia i escribia a Blogger... he conegut moltes coses i persones a Loquo, a Facebook, al Born, a Barceloneta, a Cascais, a la platja de Bogatell, a Sants Estació, al Trambaix. He viscut de Rodríguez feliçment, estimant, embogint, nedant, ballant, emborratxant-me, treballlant i cuidant la casa, els meus gats, el meu fill. Però en realitat tot segueix igual, intento encaixar les peces del trencaclosques que em van regalar quan vaig nèixer. Escolto aquesta gent fantàstica, que desborda vitalitat, afecte i promeses. Explico més del comte. Faig omisions realment importants seguint el meu principi de no mentir mai per emissió. Segueixo buscant a qui regalar abraçades, ballant dia i nit, buscant-me la vida i torno a trobar-la a Desencuentros. http://www.youtube.com/watch?v=Id-rICLjsfI Som milions i milions de persones damunt de la faç de la terra, però jo un dia vaig somniar amb tú i et vaig escriure. Sorprenentment em vas respondre...