L'amor és per qui lluita!
Ja torno a ser aquí, on pensava que havia arribat de la mà d'un altre. Em sento a l'oasi del desig, la tendresa, la bogeria, l'entrega. ...però em fa tan mal el pit... com la prudència fa mal a la temerària, la paciència a la impulsiva i la templança a la visceral. Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop, que només tu i les teves mostres podrien callar els meus fantasmes. Però tu no hi ets, un altre cop , i torno a empassar-me les meves paraules mentre tu fas cas omís, seguint la meva falsa calma. I t'espantes, esperes, t'apartes, no fas res més que fer cas de les meves tontes paraules, les que proven de fer-ho bé, una altra cop sola, sense saber res. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'entengui, però estima'm i fes-m'ho saber. Després d'uns dies, tinc tanta por de no poder tornar a viure sense tu, que intento fugir abans de permetre-ho. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'ente...