Vida és Somni

M'afectes.  Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig. Allunya't.   Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada.  Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua.  Sento que  el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa  amb fermesa  l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't"  i  m'imagino deixant-me anar de  la repressió i el  control :  "rendeix-te, aquesta es una batalla perduda,  abandona't", i veig com el meu...

  Cada dia per a postres, després de sopar.   Nyam! això sí que és menjar bé!!!

Voy corriendo a la otra punta de Barcelona, siempre corriendo, una entrevista tras otra, nada en claro, recorte de gastos de la empresa privada, de la Administración Pública y el padre que los matriculó. Estoy harta . Y con esto de tener un amiguito, un estúpido amor platónico y falta de ingresos, voy justa de lo más importante.   Estoy harta de todo. Me vuelvo a casa. No pienso presentarme a la próxima entrevista. He tenido suficiente con el  viajecito express a Caldes de Montbuï para ofrecer mi desnudo a una fantástica pintora. Atravesar la ancha Meridiana que tanta rabia me da, y el resto de Barcelonés, una hora de trayecto para estar 3 horas inmobil ante los pinceles y el lienzo. Volveré en metro. Bajaré aquí, Sagrera, aquí podré coger la L5 y llegaré pronto, tengo que entregar el proyecto ya.  Me sorprende la cantidad de técnicos que hay hoy en esta estación. Y todos esos monos azules serán necesarios para mantener correcta una parada de me...

... però donat que no hi era qui hi havia d'haver, que no hi era tampoc qui ella tan desitjava tenir aprop. Donat que el seu cotxe estava al taller, que havia d'agafar el transport públic per anar al nou local de l'assossiació, es va disposar a agafar el tram. No comtava amb un detall que va trobar inquietant durant el trajecte fins la primera estació de Bicing. Aquelles intenses mirades pel retrovisor, aquella comunicació no verbal que tan temps feia que no tenia amb ningú, aquell morbo que s'apoderava d'ella durant els dies en què altres dones patien mal d'ovaris,  li va fer quedar paralitzada, cremada per la seva pròpia flama, en rebre aquella atenció d'un home tan jove, sexy a l'extrem, tan proper com desconegut. Pensava com podia tornar aquell interès al descarat conductor que, evidentment, no podia deixar sense resposta. No portava boli, però el va demanar a la noia del cantó. Va treure el seu títol de transport i va escriure el seu...