Vida és Somni

Nostalgia, soledad,  melancolía,  amor tristeza,  ausencia,  indiferencia , vacío  distancia,  rabia,  pena,  espera,  ardor esperanza,  ternura,  tortura,  amargura añoranza,  inquietud,  sorpresa, amor  ... Cómo, todo ésto en el mismo corazón? Quizás las fechas, la distancia,  el hoy...  quizás el ayer. El llanto hiela el alma  cuando s e moja a destiempo...

Les veis? La comunidad internacional todavía no...          

Avui m'he mullat una mica  i no tinc amb què eixugar-me, per això ara sento aquest fred. Sort que m'he despullat abans... Amb roba i cuirassa xopes ara em tremolaria l'ànima i voldria tornar a estar al teu costat.

      Mirando en mi interior  topé otra vez con tu mirada  y sin saber cómo escapar  quedé atrapada en tu silencio. Dime algo, joder!   o deja ya de quererme!  No me hagas esto otra vez,   niega que me quieres, por favor... y vete.

Cruel tardor bufa les cendres   que quedaren de mi aquest estiu... Fa setmanes que puc notar com inclús la brisa és capaç  d'escampar les meves restes. I tontament torno a buscar-me, esvaïda en la metàfora que acabà amb mi 2 anys enrera... Però m'adono que estic tan lluny, que ja no sento cap paraula.

Tiempo de montaje y encofrado, de escalada ferrada sobre andamios  y  desayuno etílico tras noches de insomnio. Días cansinos de relatos recurrentes  que la falta de avaricia y ambición tiraron en mi cara una vez más. Entre verde quiero estar, caminando en libertad, sin ropa ni pesadas llaves buceando sin aletas ni chaleco en tu mar. Quien sabe lo que busca suele encontrar. Y tú, qué es lo que buscas?

Altres vegades, en canvi, abans de fer res, ja saps DE QUÈ no t'hi allunyaries MAI. I jo necessito fotre el camp, lluny, ben lluny, fora d'aquest món mentider, però sé que sempre intentaré estar lo más lejos... a tu lado . Perquè... Bombolles a la sang és follia en despertar, ferma esperança que capbuça entre tu i jo i sucumbeix, calenta, al vapor del nostre brou.

Curioso reparto en mi vida , personas que pierden su nombre cuando el destino me enseña a vivir.                                Hombres que llegan a dioses, mujeres que ninfas  nacieron , tan sólo con mirarme consiguen que encuentre mi norte.                   No recuerdo quien me ocupó el  tiempo, ahora que estoy donde debo, ahora que vuelo tan alto,  siempre atenta a mis sueños.                        Por eso hoy no miro atrás, ya olvidé algunos nombres, ahora que no existe el tiempo y surco el cielo  sólo con ninfas y dioses. 

L'inici de la resta de ma vida cou a foc lent amb la teva ànima, davant la nostra serena mirada . Mai no em condemnis a l'hostil silenci...

                                                                                                           Recién encontrada, perdida otra vez, asustada, comprometida, arriesgada sin fin, encantada,  ansiosa, pletórica enamorada ...  reestreno en mi interior .  Voy a darme esta oportunidad,  y sé que será la última,  aunque me encuentre  temblando  al borde del abismo muerta de ganas por lanzarme a volar...  volar para siempre. Nadie es capaz de pararme esta vez,  sólo él, si alguna vez decide soltarme;  yo misma, si encontrase algún parecido  con aquel triste pasado cobarde .          ...

Avui ja fa 10 anys i sembla ahir, respirava fort tot just abans de veure't, esquivant aquell dolor previ a la recompensa. Sempre et tinc aquí, al meu cantó. Rebeld sense causa, ros del meu cor, viciós ProEvolution, golfo amb desesperació. Ja són 10 anys que caminem per aquí, embrancats en jocs i guerres, lluitant per viure, cuidant tu també de mi. Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors, que escupint els desamors, allunyes qualsevol por. Gràcies per ser aquí,  gràcies fill, per existir.

   Mai no saps Quan, ni Com, ni On. L'únic cert i clar és QUI  és i Qui serà la meva   Estrella Polar ,  qui ja hi és i m'acompanyarà, ara incapaç d'esvair-se ja. I encara que desconegut fins el moment, las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser...   aquest ros atzar que  anava buscant-me,  entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.           . .. i jo tampoc no m'explico d'on has sortit... però m'agrada tant cap a on vas que restaré amb tu el temps que calgui per a conèixer tot allò que tens per mostrar. Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar, perquè cantem plegats  sat nam, perquè reguis cada dia el meu jardí perquè després cullis el que desitgis de mi. I no m'explico com t'ho has fet  per a convènce'm fulminant, que ets la peça que faltava al meu trencaclosques particular.    Com t'ho has fet per a fer-me veure  que no vull viure mé...

Mi corazón está tan despejado, que no quedan estrellas.

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano por el potasio. También una naranja (por la vitamina C), medio melón (para mejorar la digestión) y una taza de té verde sin azúcar (para prevenir la diabetes). Todos los días hay que tomar dos litros de agua (sí, y luego mearlos... que lleva el doble de tiempo que llevó en tomárselos) y un Activia para tener "L. Cassei Inmunitas", que nadie sabe qué mierda es pero parece que si no te los tomas a diario empiezas a ver a la gente borrosa. Cada día una aspirina, para prevenir los infartos, más un vaso de vino tinto para exactamente lo mismo. Y otro de vino blanco, para el sistema nervioso; y uno de cerveza, que ya no me acuerdo para qué. Si te tomas todo junto, por más que te dé un derrame ahí mismo, no te preocupes porque, probablemente, ni te enteres. Además, hay que comer fibra a diario. Mucha.... muchííísima, hasta que...

Ja torno a ser aquí, on pensava que havia arribat de la mà d'un altre. Em sento a l'oasi del desig, la tendresa, la bogeria, l'entrega. ...però em fa tan mal el pit... com la prudència fa mal a la temerària, la paciència a la impulsiva i la templança a la visceral. Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop, que només tu i les teves mostres podrien callar els meus fantasmes. Però tu no hi ets, un altre cop , i torno a empassar-me les meves paraules mentre tu fas cas omís, seguint la meva falsa calma. I t'espantes, esperes, t'apartes, no fas res més que fer cas de les meves tontes paraules, les que proven de fer-ho bé, una altra cop sola, sense saber res. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'entengui,  però estima'm i fes-m'ho saber. Després d'uns dies, tinc tanta por de no poder tornar a viure sense tu, que intento fugir abans de permetre-ho. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'ente...

(Abajo en castellano ) Després de reparlar-ho tot per acabar els Estatuts, còrrer sota la nèu per recopilar la documentació necessària per donar d'alta  DIBA Altermundista , d'intentar veure el meu millor amic i col.laborador en contra de les tallades de transport públic, l'esgotament mental i físic, les fantasies sexuals fora de lloc i de persona... Dimecres a la nit ja em semblava no reconèixer a qui em va enamorar. No entenia el que intentava explicar-me, entre tant projecte, treball en equip, entregues de treballs fora de termini i manca de temps. Ell desvariava en el seu segon dia sense dormir. Jo m'empenedia de no haver estat amb ell el dia abans i aquell mateix dia, de no haver-lo prioritzat. Semblava necessitar, aquest cop, algú que el contingués a ell mateix. A l'endemà haviem quedat al vespre i no vaig entendre què feia el seu company de pis contestant el seu mòbil, però de seguida em van explicar perquè ell no podia portar-lo a sobre. Ell no sabia on er...

( abajo en Castellano ) Sorpreses han arribat amb aquest hivern. Irreverents mutismes,  propostes deshonestes, creativitat, amor, la millor amistat,  l'oblit del passat, moviment endavant. Si cada dia Internacional de les Dones la neu ha de caure tant i  tantes hores, sense frenar el moviment en què em trobo immersa,  que nevi, que nevi, que no escampi! Ahir, 8 de Març, dia en que moltes manifestacions es van veure  aturades pel temporal, alguns temporals d'idees, ni l'insomni, ni la  vagància, ni la trista vida laboral d'una interina no podien aturar-me. Sé que moltes coses més vindràn en primavera. Demà, de moment,  me'n vaig a parlar amb  unes Germanetes   que no tindràn cap més   remei que  deixar que les  Okupem, però  amb Edukació... Així comença tot, amb  ganes,  força energia, edukació i fè. Ens llegim aviat, quan ja estigu...