Vida és Somni

He soñado con tus ojos mirando el cielo gris, me salvabas de disparos que él dirigía hacia mi, el que hubiese sido tu padre si hubiese sido mi amigo. Hace meses pensé que no te tendría creyendo que no nacerías, hija mía. Ojos color miel, tierna, viva. Delgadita, expresiva, piel tersa pero todavía parecida a él. Me avisaste cuando me apuntaba a la cabeza, te miré, sonreíste, me tiraste al suelo y me salvaste. Te debo la vida, y yo te la daré. La tuya será una buena vida con un hermano que ya tienes, un padre que algún día llegará y parte de mi tiempo reservado desde ya. Eres lista, inquieta, de mirada dulce y aún siendo tan pequeñita todavía, sabes lo que quieres, te haces entender. Será la niña de esta noche la niña que aún soy? Será la niña que aún falta aquí? Seas quien seas, eternas gracias esta noche me has devuelto la vida.

Sempre es pensa que els nens i nenes tenen mancances afectives si no disposen de l'estàndar de família i entorn que proposa la cultura occident. Però potser no ens hem plantejat que, tot i ser imprescindible l'adaptació al medi on s'hi troben immersos, la cultura d'occident no predica veritats absolutes, ni molt menys, la manera correcta per damunt de la resta. Això vol dir que si el món occidental té la freqüència més alta de totes les civilitzacions en matèria de Depressions Majors, Trastorns de personalitat Antisocial i/o Psicopàtic, Distímia per sentiment de Buit, Estrès pel frenètic ritme de vida... és realment encertat que es trobin imprescindibles els seus valors com a garantia del Benestar dels nens i nenes, que en el futur seràn els nostres adults? Els manca, realment, coses importants als nens de les famílies Monoparentals, o als fills de pare-mare assalariats i sense apartament a Benidorn? els manca quelcom imprescindible als gitanos que gaudeixen del "...