Vida és Somni

L'inici de la resta de ma vida cou a foc lent amb la teva ànima, davant la nostra serena mirada . Mai no em condemnis a l'hostil silenci...

                                                                                                           Recién encontrada, perdida otra vez, asustada, comprometida, arriesgada sin fin, encantada,  ansiosa, pletórica enamorada ...  reestreno en mi interior .  Voy a darme esta oportunidad,  y sé que será la última,  aunque me encuentre  temblando  al borde del abismo muerta de ganas por lanzarme a volar...  volar para siempre. Nadie es capaz de pararme esta vez,  sólo él, si alguna vez decide soltarme;  yo misma, si encontrase algún parecido  con aquel triste pasado cobarde .          ...

   Mai no saps Quan, ni Com, ni On. L'únic cert i clar és QUI  és i Qui serà la meva   Estrella Polar ,  qui ja hi és i m'acompanyarà, ara incapaç d'esvair-se ja. I encara que desconegut fins el moment, las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser...   aquest ros atzar que  anava buscant-me,  entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.           . .. i jo tampoc no m'explico d'on has sortit... però m'agrada tant cap a on vas que restaré amb tu el temps que calgui per a conèixer tot allò que tens per mostrar. Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar, perquè cantem plegats  sat nam, perquè reguis cada dia el meu jardí perquè després cullis el que desitgis de mi. I no m'explico com t'ho has fet  per a convènce'm fulminant, que ets la peça que faltava al meu trencaclosques particular.    Com t'ho has fet per a fer-me veure  que no vull viure mé...

Ja torno a ser aquí, on pensava que havia arribat de la mà d'un altre. Em sento a l'oasi del desig, la tendresa, la bogeria, l'entrega. ...però em fa tan mal el pit... com la prudència fa mal a la temerària, la paciència a la impulsiva i la templança a la visceral. Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop, que només tu i les teves mostres podrien callar els meus fantasmes. Però tu no hi ets, un altre cop , i torno a empassar-me les meves paraules mentre tu fas cas omís, seguint la meva falsa calma. I t'espantes, esperes, t'apartes, no fas res més que fer cas de les meves tontes paraules, les que proven de fer-ho bé, una altra cop sola, sense saber res. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'entengui,  però estima'm i fes-m'ho saber. Després d'uns dies, tinc tanta por de no poder tornar a viure sense tu, que intento fugir abans de permetre-ho. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'ente...

( abajo en Castellano ) Sorpreses han arribat amb aquest hivern. Irreverents mutismes,  propostes deshonestes, creativitat, amor, la millor amistat,  l'oblit del passat, moviment endavant. Si cada dia Internacional de les Dones la neu ha de caure tant i  tantes hores, sense frenar el moviment en què em trobo immersa,  que nevi, que nevi, que no escampi! Ahir, 8 de Març, dia en que moltes manifestacions es van veure  aturades pel temporal, alguns temporals d'idees, ni l'insomni, ni la  vagància, ni la trista vida laboral d'una interina no podien aturar-me. Sé que moltes coses més vindràn en primavera. Demà, de moment,  me'n vaig a parlar amb  unes Germanetes   que no tindràn cap més   remei que  deixar que les  Okupem, però  amb Edukació... Així comença tot, amb  ganes,  força energia, edukació i fè. Ens llegim aviat, quan ja estigu...

No ha amanecido y ya echo en falta hacerte el café. No llega el alba y sé que no me deslumbrará tu sonrisa. No amanece porque no escucho tu susurro, mientras saboreas mi café, impaciente de tus labios. Sólo me queda contemplar la Lluna Plena en la noche, sabiendo que existe... Sueños de pasado y futuro, mientras el denso presente no transcurre. Una Nochevieja que ha pasado, se nos ha pa-sa-do ... pero que perdurará, tatuada por todo mi cortex cerebral, así como todo lo acontecido en tan poco tiempo, pero con tal Deidad presente. Aprender, o mejor! comprender, digerir, rumiar lo que he podido observar, para diseccionar cada movimiento, cada guiño, cada sonrisa y suspiro... que el presente denso aún me permitirá amar. Pero pienso... Cuántos cafés amaneceríamos juntos? Cuántosn desayunos escuchándonos? Cuántas conversaciones explorándonos? Cuántas caricias estremeciéndonos? Ciertamente,  La Vida es un Sueño que hay que realizar. Saludos, abrazos y sonrisas a tod@s....

Si ya me has hecho tocar el cielo con las manos...    Qué es lo que me espera cuando me toques tú a mi?

Algo murió en mi interior en estos siete días, y algo anestesiado, durante demasiado tiempo, renace en mi interior. Doy gracias a quien me ha confirmado que, muerto el perro, se acabó la rabia. ...porque el perro estaba muerto mientras yo aún lo reanimaba, y no me daba ni cuenta. Porque hoy brilla una luna preciosa, porque me han besado de verdad, he abrazado laaargamente, he hecho reir, he paseado, he compartido. Por fin cesé en mi empeño reanimando aquello ya muerto. Ya no canto a Fito, y es que no "me equivocaría otra vez". No me siento mal por haberte amado tanto, debería estar prohibido haber vivido tanto y no haber amado. El Destí és qui mana, i més quan se li ajuda... El meu fill va nèixer el 22 de juny del 2000, 28 dies després que morís la meva àvia.

Il.lustrat per C.N. Wandosell Tengo sabi @ s amigos bloguer @ s y, entre ell @ s está Jorge. Me dijo un día que " si corres tras alguien que no te valora, nunca podrá alcanzarte quien sí lo hace ". Mientras tanto, una que conozco seguía corriendo enloquecida, poseída por las hormonas, la melancolía del otoño, una intensa nostalgia y la resaca del rechazo... Pero algo, y si sé qué, hizo que fuese parando lentamente, durante esta última semana, y empezase a bromear sobre su torpeza en los 100 metros lisos tras alguien que ella ya no sabía si seguía allí, delante, al lado, cerca... Cuando por fin se quedó quieta, miró ante sí y luego al cielo, a las nubes, esas que tanto le gustaba fotografiar... Y dio las gracias, no sé si a la suerte, al destino, al cine, al messenger y su gran capacidad de transmitir lo bueno y lo malo, y a su vuelta a la vida real. El Corto y Cambio pasó a ser Corto y Fuera en messenger que, mucho explica pero poco besa, mucho lee pero p...

Algú que m'estimo diu sovint que la vida dona moltes voltes. I ell les dóna, tú les dones, jo les dóno, però el passat segueix allà sense pietat. Segueix allà com un estaquirot al mig de la porta de casa teva, sense deixar entrar ningú, ni tan sols qui fa temps que esperes, ni rebre allò que realment mereixes. Congelats ens quedem quan se'ns planta davant endimoniat, amb rencúnia, dolor i crueltat. El passat . Ens intoxica el cor amb anestèsia emocional, que esdevé pedra amb cara d'home, potent atractiu per qualsevol menys per aquest èsser sense nom que ens estima molt abans de conèixe'ns...