Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Estimo

Sueños que sobrevuelan realidades

Imatge
                                                                                                           Recién encontrada, perdida otra vez, asustada, comprometida, arriesgada sin fin, encantada,  ansiosa, pletórica enamorada ...  reestreno en mi interior .  Voy a darme esta oportunidad,  y sé que será la última,  aunque me encuentre  temblando  al borde del abismo muerta de ganas por lanzarme a volar...  volar para siempre. Nadie es capaz de pararme esta vez,  sólo él, si alguna vez decide soltarme;  yo misma, si encontrase algún parecido  con aquel triste pasado cobarde .          ...

Gràcies per Existir

Imatge
Avui ja fa 10 anys i sembla ahir, respirava fort tot just abans de veure't, esquivant aquell dolor previ a la recompensa. Sempre et tinc aquí, al meu cantó. Rebeld sense causa, ros del meu cor, viciós ProEvolution, golfo amb desesperació. Ja són 10 anys que caminem per aquí, embrancats en jocs i guerres, lluitant per viure, cuidant tu també de mi. Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors, que escupint els desamors, allunyes qualsevol por. Gràcies per ser aquí,  gràcies fill, per existir.

Estrella Polar

Imatge
   Mai no saps Quan, ni Com, ni On. L'únic cert i clar és QUI  és i Qui serà la meva   Estrella Polar ,  qui ja hi és i m'acompanyarà, ara incapaç d'esvair-se ja. I encara que desconegut fins el moment, las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser...   aquest ros atzar que  anava buscant-me,  entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.           . .. i jo tampoc no m'explico d'on has sortit... però m'agrada tant cap a on vas que restaré amb tu el temps que calgui per a conèixer tot allò que tens per mostrar. Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar, perquè cantem plegats  sat nam, perquè reguis cada dia el meu jardí perquè després cullis el que desitgis de mi. I no m'explico com t'ho has fet  per a convènce'm fulminant, que ets la peça que faltava al meu trencaclosques particular.    Com t'ho has fet per a fer-me veure  que no vull viure mé...

L'amor és per qui lluita!

Imatge
Ja torno a ser aquí, on pensava que havia arribat de la mà d'un altre. Em sento a l'oasi del desig, la tendresa, la bogeria, l'entrega. ...però em fa tan mal el pit... com la prudència fa mal a la temerària, la paciència a la impulsiva i la templança a la visceral. Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop, que només tu i les teves mostres podrien callar els meus fantasmes. Però tu no hi ets, un altre cop , i torno a empassar-me les meves paraules mentre tu fas cas omís, seguint la meva falsa calma. I t'espantes, esperes, t'apartes, no fas res més que fer cas de les meves tontes paraules, les que proven de fer-ho bé, una altra cop sola, sense saber res. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'entengui,  però estima'm i fes-m'ho saber. Després d'uns dies, tinc tanta por de no poder tornar a viure sense tu, que intento fugir abans de permetre-ho. No diguis res, abraça'm, només abraça'm. No hi ha qui m'ente...

ReMattAdamente Surrealista

Imatge
(Abajo en castellano ) Després de reparlar-ho tot per acabar els Estatuts, còrrer sota la nèu per recopilar la documentació necessària per donar d'alta  DIBA Altermundista , d'intentar veure el meu millor amic i col.laborador en contra de les tallades de transport públic, l'esgotament mental i físic, les fantasies sexuals fora de lloc i de persona... Dimecres a la nit ja em semblava no reconèixer a qui em va enamorar. No entenia el que intentava explicar-me, entre tant projecte, treball en equip, entregues de treballs fora de termini i manca de temps. Ell desvariava en el seu segon dia sense dormir. Jo m'empenedia de no haver estat amb ell el dia abans i aquell mateix dia, de no haver-lo prioritzat. Semblava necessitar, aquest cop, algú que el contingués a ell mateix. A l'endemà haviem quedat al vespre i no vaig entendre què feia el seu company de pis contestant el seu mòbil, però de seguida em van explicar perquè ell no podia portar-lo a sobre. Ell no sabia on er...

Tros de feminista!

Imatge
Imatge
Alguna vez se os ha encogido el corazón? Alguna vez sentís que la sombra  se cierne en derredor? Alguna vez notais soledad  entre la multitud? Alguna vez os habéis olvidado? Alguna vez deseais despertar? Alguna vez quereis estar dormidos? Alguna vez necesitais un abrazo? Alguna vez habeis amado? Alguna vez me habeis necesitado? Sea cual fuere vuestras contestaciones,  os mando un millón de abrazos. Para repartirlos, para ser confesados,  deleitados, compartidos, para ser saboreados. El mundo está falto de ellos,  entregadlos de forma altruista, lo necesitais más de lo que pensáis,  lo necesitan más de lo que creen. Pero tú, resérvame uno, mi anhelo,  ... hoy ya se ha borrado. Galletas de la fortuna ...su fortuna fue: Buenas cosas llegan siempre a buenas personas

Quiero hacerte música...

Tengo un día de esos... dulcemente tontos.

Hola lectores de La Vida es Sueño

Disculpen por no haberme presentado formalmente, a veces la timidez me vence, estoy trabajando en ello... Soy Luo, colaborador de Minerva en su blog, su vida y su corazón. No soy escritor ni poeta, aunque la fortuna que me llevó a conocer a vuestra Minerva, me impulsa a intentar saciar mi afán por conquistarla a través de cualquier ámbito comunicativo. Mis pretensiones son honorables -suena chungo esto, no?- como digo, mis pretensiones son colmar a esta mujer en cualquier campo que me sea posible, esforzándome hasta tal punto que ocuparía el lugar del Atlas que sostiene su mundo para colmarla de felicidad a ella y su nano. Vuestra cara de sorpresa e incredulidad está justificada por no conocerme, pero con tiempo y las líneas que iréis leyendo, juzgad quien soy, quien puedo ser, aconsejarme como abrazar su corazón, sois sus amigos y sé que le deseáis, demostradlo. Sí, humildemente, soy yo. Gritadlo a los cuatro vientos para que mi divinidad lo sepa. Llegué a ella a través de las c...

Café! ... por amooor!

Imatge
No ha amanecido y ya echo en falta hacerte el café. No llega el alba y sé que no me deslumbrará tu sonrisa. No amanece porque no escucho tu susurro, mientras saboreas mi café, impaciente de tus labios. Sólo me queda contemplar la Lluna Plena en la noche, sabiendo que existe... Sueños de pasado y futuro, mientras el denso presente no transcurre. Una Nochevieja que ha pasado, se nos ha pa-sa-do ... pero que perdurará, tatuada por todo mi cortex cerebral, así como todo lo acontecido en tan poco tiempo, pero con tal Deidad presente. Aprender, o mejor! comprender, digerir, rumiar lo que he podido observar, para diseccionar cada movimiento, cada guiño, cada sonrisa y suspiro... que el presente denso aún me permitirá amar. Pero pienso... Cuántos cafés amaneceríamos juntos? Cuántosn desayunos escuchándonos? Cuántas conversaciones explorándonos? Cuántas caricias estremeciéndonos? Ciertamente,  La Vida es un Sueño que hay que realizar. Saludos, abrazos y sonrisas a tod@s....

Gracias por cambiar la Navidad

Imatge
Si ya me has hecho tocar el cielo con las manos...    Qué es lo que me espera cuando me toques tú a mi?

Feliç... Bon Nadal.

Imatge
Feliç perquè aquest Nadal les coses rutllen. Estic ben acompanyada. Estudio, surto, beso, treballo. La gent que estimo ja té feina on s'han pogut jubilar. Els qui m'envolten se senten estimats i m'ho retornen de sobres. Em canvio de pis a millor i barat, i seguiré ben acompanyada! El meu fill salta, juga i respón, el meu gat està sà i feliç. Tinc energia, la creativitat em vessa pels poros. I a sobre tinc l'habitació plena de vibradors de colors i qui em tapa amb el seu cos aquest hivern, per fi hivernal...

o algo muere cuando algo nace...

Imatge
Algo murió en mi interior en estos siete días, y algo anestesiado, durante demasiado tiempo, renace en mi interior. Doy gracias a quien me ha confirmado que, muerto el perro, se acabó la rabia. ...porque el perro estaba muerto mientras yo aún lo reanimaba, y no me daba ni cuenta. Porque hoy brilla una luna preciosa, porque me han besado de verdad, he abrazado laaargamente, he hecho reir, he paseado, he compartido. Por fin cesé en mi empeño reanimando aquello ya muerto. Ya no canto a Fito, y es que no "me equivocaría otra vez". No me siento mal por haberte amado tanto, debería estar prohibido haber vivido tanto y no haber amado. El Destí és qui mana, i més quan se li ajuda... El meu fill va nèixer el 22 de juny del 2000, 28 dies després que morís la meva àvia.

Voy a llenar la Despensa

Imatge
Hacía tiempo que no pensaba en eso, lo que tanto me gustó en Cosas que Nunca te Dije, esto que hoy he recordado leyendo a Hache. Hay que ahorrar plenitud, llenar la despensa en esos días de paz y gloria en que tenemos felicidad de sobras. Guardaré un poco de amor, lotes de abrazos y sacos de besos, cuando vuelva a tenerlos. Guardaré cajas de risa, palets de ternura y contenedores de romanticismo. Pero por ahora seguiré haciendo viajes al vertedero, a volcar sacos y más sacos de desprecio y desamor. Aunque hoy sí guardaré paquetes de habilidad negociadora, un lote de encanto personal adobado de persuasión, ahora que he conseguido que me bajen el alquiler 92€ a fuerza de constancia, labia y persistencia. Si ya me lo decía ese Nachete al que tanto quiero: "eres tan persistente que no hay quien se te resista, sigue así, conseguirás lo que quieres cuando lo necesites ". Y ahora que está guardado lo único de lo que ahora dispongo, a guardar la llave e...

Gran Novel.lista! Gràcies

Imatge
Janette, gran escritora! http://janett181-tierraprometida.blogspot.com/ http://grandeessermujer.blogspot.com/2009/09/hemos-sido-muchas-las-que-lo-largo-de.html Es un honor para mi recibirtus felicitaciones por haber deseado tanto tener y criar a mi niño, por haber elegido dejado para otro momento (veremos si serán 10 o 15 años más tarde) vivir en pareja. Aplazar el ejercicio de mi profesión, todavía por pulir,y  la buena vida con muebles nuevos y espacio personal o algo parecido a unas mini vacaciones del habitual rol maternal. Estoy contenta de haber alejado de mi a tantos hombres cualquiera, dejando que mi cuento continue sin necesidad de acabarlo bruscamente y, además, comiendo perdices borracha y euivocándome de tipo en mi boda.  Orgullosa de haber burlado las bodas, de comer vegetarina, calzar botas y no planchar nada más que mi oreja en la cama. Contenta de estar sóla ante tanta crisis de aparente rollo progre entre tanta masculinidad que sabe a rancio ....

Mi Niña

Imatge
He soñado con tus ojos mirando el cielo gris, me salvabas de disparos que él dirigía hacia mi, el que hubiese sido tu padre si hubiese sido mi amigo. Hace meses pensé que no te tendría creyendo que no nacerías, hija mía. Ojos color miel, tierna, viva. Delgadita, expresiva, piel tersa pero todavía parecida a él. Me avisaste cuando me apuntaba a la cabeza, te miré, sonreíste, me tiraste al suelo y me salvaste. Te debo la vida, y yo te la daré. La tuya será una buena vida con un hermano que ya tienes, un padre que algún día llegará y parte de mi tiempo reservado desde ya. Eres lista, inquieta, de mirada dulce y aún siendo tan pequeñita todavía, sabes lo que quieres, te haces entender. Será la niña de esta noche la niña que aún soy? Será la niña que aún falta aquí? Seas quien seas, eternas gracias esta noche me has devuelto la vida.

Tengo un Regalo para Ti

Aquest és un relat extremadament tendre i sincer d'un colega que valdria la pena clonar massivament, per a què el món gaudís de persones en contacte amb sí mateixes capaces de compartir, ensenyar... d'HOMES amb majúscules que ens fessin canviar d'opinió al gran club de solteres que, dia rera dia, guanya un grapat de noves adeptes amb totes les conseqüències. Aquest tendre relat és sà i está ple de senzillesa, quotidianitat i amor. Clica en el títol, ell té un regal per a tú i espero que t'encomanis només acabar de llegir. Salut.

Tantes Coses per fer...

Moltes coses em queden per fer, desfent l'estudiant golfa i refent la llicenciada. 34 anys corrent i encara sense ballar "Fly me to the moon" amb qui ho hauria d'haver fet sense haver passejat de la mà perdent el temps de vista, volent veure felicitat als teus ulls més enllà d'aquells mesos de falses pistes. No he trobat el poble de muntanya on seré feliç algún dia, molt més acompanyada que ara per ara. He de conèixer les batalles que formaren cultures diferents, les seves gents i els seus costums. Encara he d'escriure aquell llibre on dóno gràcies per tot l'après, on recordo qui hi és i també qui va marxar, qui vaig fer fora tontament equivocada, qui estimo i qui estimaré. Algunes llengües per aprendre i algunes per decidir si m'hi caldrà, les compostes de paraules literals que despullen les converses de subtils expresions no verbals, les que decideixen qui és correcte i qui no en funció d'estil de vida i religió. Ampliar aq...