Avui ja fa 10 anys i sembla ahir,
respirava fort tot just abans de veure't,
esquivant aquell dolor previ a la recompensa.
Sempre et tinc aquí, al meu cantó.
Rebeld sense causa, ros del meu cor,
viciós ProEvolution, golfo amb desesperació.
Ja són 10 anys que caminem per aquí,
embrancats en jocs i guerres,
lluitant per viure, cuidant tu també de mi.
Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors,
que escupint els desamors, allunyes qualsevol por.
Gràcies per ser aquí,
gràcies fill, per existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...