L'amor és per qui lluita!
Ja torno a ser aquí,
on pensava que havia arribat
de la mà d'un altre.
Em sento a l'oasi del desig,
la tendresa, la bogeria, l'entrega.
...però em fa tan mal el pit...
com la prudència fa mal a la temerària,
la paciència a la impulsiva
i la templança a la visceral.
Tinc tanta por i el pànic em mira tan d'aprop,
que només tu i les teves mostres
podrien callar els meus fantasmes.
Però tu no hi ets, un altre cop ,
i torno a empassar-me les meves paraules
mentre tu fas cas omís,
seguint la meva falsa calma.
I t'espantes, esperes, t'apartes,
no fas res més que fer cas
de les meves tontes paraules,
les que proven de fer-ho bé,
una altra cop sola, sense saber res.
No diguis res, abraça'm, només abraça'm.
No hi ha qui m'entengui,
però estima'm i fes-m'ho saber.
Després d'uns dies, tinc tanta por
de no poder tornar a viure sense tu,
que intento fugir abans de permetre-ho.
No diguis res, abraça'm, només abraça'm.
No hi ha qui m'entengui,
però estima'm i fes-m'ho saber.
No tornis a deixar que fugi,
no vull estar lluny altre cop.
Abraça'm, només abraça'm,
no em deixis marxar,
que ja ho estàs fent
i veig que de fets, res.
Recorda que, al final,
només trionfarà
el qui va lluitar...
