L'únic cert i clar és QUI
és i Qui serà la meva Estrella Polar,
és i Qui serà la meva Estrella Polar,
qui ja hi és i m'acompanyarà,
ara incapaç d'esvair-se ja.
I encara que desconegut fins el moment,
las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser...
aquest ros atzar que anava buscant-me,
entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.
... i jo tampoc no m'explico d'on has sortit...
però m'agrada tant cap a on vas
que restaré amb tu el temps que calgui
per a conèixer tot allò que tens per mostrar.
Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar,
perquè cantem plegats sat nam,
perquè reguis cada dia el meu jardí
perquè cantem plegats sat nam,
perquè reguis cada dia el meu jardí
perquè després cullis el que desitgis de mi.
I no m'explico com t'ho has fet
per a convènce'm fulminant,
que ets la peça que faltava
al meu trencaclosques particular.
Com t'ho has fet per a fer-me veure
que no vull viure més
que no vull viure més
sense aquesta part de mi
que en realitat et pertany també.
que en realitat et pertany també.
Potser perquè no ignoro ja
les veritats que m'explica el cor,
el meu peculiar boig però sabi inquilí
les veritats que m'explica el cor,
el meu peculiar boig però sabi inquilí
que s'encarrega de donar-me sentit,
de fer-me condemnadament feliç.
que guay sentir-se així!!
ResponEliminasort bonica, t'ho mereixes
muaaaaaaa