Cruel Tardor


Cruel tardor bufa les cendres  
que quedaren de mi aquest estiu...

Fa setmanes que puc notar
com inclús la brisa és capaç 
d'escampar les meves restes.

I tontament torno a buscar-me,
esvaïda en la metàfora
que acabà amb mi 2 anys enrera...

Però m'adono que estic tan lluny,
que ja no sento cap paraula.



5 comentaris:

  1. Molt xula la sensació de ser cendra emportat pel vent, per la brisa...

    Però tu ets com un fènix, no? Sempre reneixes d'entre les cendres... Cada vegada amb més llum i energia!

    Vola!!

    M.

    ResponElimina
  2. El otoño es un impás para llegar al éxtasi del sueño, sólo que con la vida que llevamos, el estrés se hace sentir en un forma muy alta y tenemos la posibilidad de padecer depresiones.
    Sería bueno ver pasar el otoño en un lugar donde la naturaleza se deje palpar en su esplendor con todos sus colores.
    Ma tu sabe que viviendo en una ciudad padecemos todo lo que no es natural, por lo tanto, el nuestro humor se entorpedece y los colores son grises y tétricos a veces.
    Bien, que decir, siempre bonito lo que escribes...

    ResponElimina
  3. Uno de tus poemas que más me ha gustado, etá claro que cuanto más breve más bello, para entenderlo debo creer que el autor se esfuerza en hallar la expresión que contenga la esencia del mensaje y en éste lo has consegido ampliamenete.

    Petons, Monica estimada.
    ......................Carles

    ResponElimina
  4. Com sempre preciós tot allò que expresses...
    Però,
    Així com la Primavera és la reina de les estacions,
    per tot allò que ens aporta i significa....
    el renaixement, la tornada de la llum cristal·lina, els colors, la vida...
    l'increment de l'activitat fins a la seva oclusió... l'estiu.
    Tambien la tardor,
    ens proporciona moments màgics... bonics...
    sol és necessari mirar amb altres ulls i podràs trobar colors
    meravellosos al cel... als boscos...
    somriures càlids en la gent del teu voltant...
    i sols brillants intentant escalfar llunes plenes
    enmig de les nits fosques...

    La tardor és la reina dels melancolics i jo ho sóc...
    però tambè, com la resta d'estacions,
    ens ofereix un viatge fins a la propera,
    de la qual s'ha de gaudir des del present.
    David

    ResponElimina
  5. Va ser un gran plaer coneixer-te i escoltar-te recitar aquest poema, noia maca.

    Ets, realments, una gran poeta i aquí hi deixes un preciós exemple. No deixís mai d'escriure (i ho dic per pur egoisme...)

    Una forta abraçada.

    ResponElimina

Digues, digues...