Vida és Somni

Altres vegades, en canvi, abans de fer res, ja saps DE QUÈ no t'hi allunyaries MAI. I jo necessito fotre el camp, lluny, ben lluny, fora d'aquest món mentider, però sé que sempre intentaré estar lo más lejos... a tu lado . Perquè... Bombolles a la sang és follia en despertar, ferma esperança que capbuça entre tu i jo i sucumbeix, calenta, al vapor del nostre brou.

Curioso reparto en mi vida , personas que pierden su nombre cuando el destino me enseña a vivir.                                Hombres que llegan a dioses, mujeres que ninfas  nacieron , tan sólo con mirarme consiguen que encuentre mi norte.                   No recuerdo quien me ocupó el  tiempo, ahora que estoy donde debo, ahora que vuelo tan alto,  siempre atenta a mis sueños.                        Por eso hoy no miro atrás, ya olvidé algunos nombres, ahora que no existe el tiempo y surco el cielo  sólo con ninfas y dioses. 

L'inici de la resta de ma vida cou a foc lent amb la teva ànima, davant la nostra serena mirada . Mai no em condemnis a l'hostil silenci...

                                                                                                           Recién encontrada, perdida otra vez, asustada, comprometida, arriesgada sin fin, encantada,  ansiosa, pletórica enamorada ...  reestreno en mi interior .  Voy a darme esta oportunidad,  y sé que será la última,  aunque me encuentre  temblando  al borde del abismo muerta de ganas por lanzarme a volar...  volar para siempre. Nadie es capaz de pararme esta vez,  sólo él, si alguna vez decide soltarme;  yo misma, si encontrase algún parecido  con aquel triste pasado cobarde .          ...

Avui ja fa 10 anys i sembla ahir, respirava fort tot just abans de veure't, esquivant aquell dolor previ a la recompensa. Sempre et tinc aquí, al meu cantó. Rebeld sense causa, ros del meu cor, viciós ProEvolution, golfo amb desesperació. Ja són 10 anys que caminem per aquí, embrancats en jocs i guerres, lluitant per viure, cuidant tu també de mi. Arribares per salvar-me, ara imàn dels meus amors, que escupint els desamors, allunyes qualsevol por. Gràcies per ser aquí,  gràcies fill, per existir.

   Mai no saps Quan, ni Com, ni On. L'únic cert i clar és QUI  és i Qui serà la meva   Estrella Polar ,  qui ja hi és i m'acompanyarà, ara incapaç d'esvair-se ja. I encara que desconegut fins el moment, las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser...   aquest ros atzar que  anava buscant-me,  entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.           . .. i jo tampoc no m'explico d'on has sortit... però m'agrada tant cap a on vas que restaré amb tu el temps que calgui per a conèixer tot allò que tens per mostrar. Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar, perquè cantem plegats  sat nam, perquè reguis cada dia el meu jardí perquè després cullis el que desitgis de mi. I no m'explico com t'ho has fet  per a convènce'm fulminant, que ets la peça que faltava al meu trencaclosques particular.    Com t'ho has fet per a fer-me veure  que no vull viure mé...

Mi corazón está tan despejado, que no quedan estrellas.