Entrades

Mira hacia adelante

Imatge
   "Dónde depositar tanto amor...             Si no hay un auténtico Quien                     dentro de tan buen pantalón"           Mira hacia adelante            Aquí ya  aprendiste bastante.                                                                               

El teu símptoma

Imatge
Hola, Sóc el teu neguit. Tranqui… vinc en són de pau. Però per què negues tant la meva presència? Sé que no t'agrada quan vinc en forma de vertígen, intestí capgirat, mal d'esquena o mal de cap... Potser creus que vull fer-te mal o tornar-te boig? Creu-me que no. T'ho he demostrat prou: t'aviso, et molesto, t'espanto, però al final del dia ni t'he matat ni t'he tornat boig. No és la idea. No he trobat altra manera de fer-me escoltar. Estàs tan ocupat sent productiu, mostrant que ets divertit, encantador, convencent que ets digne de ser estimat… tan ocupat que no escoltes els meus senyals si no és que molesto el teu cos. Porto molt temps avisant-te però segueixes el teu ritme, mateixa manera de fer, de pensar… Aleshores pujo intensitat i faig que se't taponin les oïdes crònicament, que t'agafi taquicàrdia, et tremoli l'ull o sentis fred per dins. Però ni així m'escoltes. ... entre tu i jo, els dos sabem que sents la meva presènc...

Ser y Estar Aquí y ahora

Demasiado tarde para ser ayer  muy pronto para que sea mañana. Precioso instante que respiro una y otra  vez estas noches trbajando a solas,  despierta  aquí ahora . Cariño, trabajo , v alor,  consciencia, dolor, memoria, amor. se mezclan en una masa inquietante que puedo tocar, respirar, sentir  y sin previsión amaso para que se mantenga comestible. Integro en mi, ya que está  aquí.  Sabré retirarte a tiempo a ntes de invertir más tiempo, dinero, dolor o tener demasiado miedo. "Perdona, lo siento, te amo, gracias".

Cuando soñé tantra

Imatge
... anoche soñé tantra.  Se dibujaba invisible en nuestros cuerpos  mientras se fundían, cómplices  para sostenerse y subir juntos al cielo  y volar lejos. Soñé tantra que nos ayudaba luego a bajar  y a dormir juntos, el uno al otro. Soñé con la confianza.  Cobraba vida en nuestras manos que buscaban encontrarse  para jugar, darnos  placer complementar fuerzas... Y soñé con la valentía de amarnos incondicionalmente  caminando juntos hacia lo incierto. Entonces desperté. Encontré a la pena en frente .  Me mostraba qué paso mientras dormía  Valentía y  confianza  se habían ido  al no encontrar  ni cuerpo ni alma  de aquel ser que yo adoraba,  y ahora negaba conocerlas,  aceptando a cambio una vida sin  amor  y sin  norte . Entonces alzé mis manos  y lancé infinitos lazos invisibles  que hoy  aún   viajan por el cosmos  alcanzan...

Ante ayer

Melancolía,  tristeza,  distancia , Nostalgia,  dolor ,   ausencia,   pasión,  amargura ,  amor ternura , esperanza,  ardor... Hoy. Profundo rastro del ayer  sin un mañana . El llanto hace temblar el alma  cuando el desamor duerme en tu cama ...

PP i l'Estat del Malestar

Imatge
Benvinguts/des al caos: Des de que l'agrupació de Rajoy,  protagonitzada darrerament pel Tontoro, la  Mato i  la Espe(cula),  van decidir explicar  didàcticament els  perquès de la demolició de l'Estat,  entenem les  coses molt millor.  Heus aquí un resum clar com l'aigua dels seus arguments:  Es posa preu a la sanitat  perquè  continuï sent gratuïta  i s'expulsa  d'ella  alguns  col·lectius  per garantir que segueixi sent  universal.  Es liquiden les lleis laborals  per salvaguardar els drets dels  treballadors i es penalitza a jubilats/des i malalts/tes per protegir els  col·lectius més vulnerables.  Quant a l'educació,  les taxes universitàries pujen pels núvols  per  defensar la  igualtat  d'oportunitats  i estimulen la seva privatització  perquè continuï sent  ...

Carta no-Convencional, rebuda amb conspiranoia no aguda

M'afectes.  Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig. Allunya't.   Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada.  Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua.  Sento que  el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa  amb fermesa  l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't"  i  m'imagino deixant-me anar de  la repressió i el  control :  "rendeix-te, aquesta es una batalla perduda,  abandona't", i veig com el meu...