Vida és Somni

Algun cop, preparant el sopar: - Ei, avui sopem de tapes! - proposa el guaperes super friend, el catalan lover. - Me pido la tapa del water! - responde ella.  Qué caprichosa, oye. Y sigueixo somiant en un inusual silenci i contemplant realment l'opció de sortir a veure'l i menjar d'ell. - Espero que el meu fill estarà llegint d'amagat perquè no em preocupi més per la seva passió pels seis interessos capitalistes. O potser s'ha quedat dormit en mala postura, com quan mira la caixa tonta en el sofà - pensa a deixar-lo ben acomiadat, a gust i descansant. I s'adreça a l'habitació, a comprovar en quin estat està el seu amor. I el Yassine ja es treu la roba per a vestir-se de dormir, lentament, en silenci, amb aquella calma de quan no el mira ningú que li queda tan sexy. L'adoro. - Mama, pots venir un moment? - musita el petit... - Digues. Ei, què fas a aquestes hores amb l'ordinador encès? - recordo els costums contraindicats, pel bé de tots. -...

Cuesta mirarse al espejo cuando te despides de ti misma. Y un peso te quitas de encima porque ya no te echas de menos. Y el invierno te llega ya a las rodillas cuando acabas por ver que seràn otr@s quienes añorarán tus antiguos esfuerzos. Yo sigo aquí, aunque hablo y publico menos.

Nostalgia, soledad,  melancolía,  amor tristeza,  ausencia,  indiferencia , vacío  distancia,  rabia,  pena,  espera,  ardor esperanza,  ternura,  tortura,  amargura añoranza,  inquietud,  sorpresa, amor  ... Cómo, todo ésto en el mismo corazón? Quizás las fechas, la distancia,  el hoy...  quizás el ayer. El llanto hiela el alma  cuando s e moja a destiempo...

Les veis? La comunidad internacional todavía no...          

Avui m'he mullat una mica  i no tinc amb què eixugar-me, per això ara sento aquest fred. Sort que m'he despullat abans... Amb roba i cuirassa xopes ara em tremolaria l'ànima i voldria tornar a estar al teu costat.

      Mirando en mi interior  topé otra vez con tu mirada  y sin saber cómo escapar  quedé atrapada en tu silencio. Dime algo, joder!   o deja ya de quererme!  No me hagas esto otra vez,   niega que me quieres, por favor... y vete.

Cruel tardor bufa les cendres   que quedaren de mi aquest estiu... Fa setmanes que puc notar com inclús la brisa és capaç  d'escampar les meves restes. I tontament torno a buscar-me, esvaïda en la metàfora que acabà amb mi 2 anys enrera... Però m'adono que estic tan lluny, que ja no sento cap paraula.