Diferentes caras de nuestro prisma

                 Cómo hacerte saber...



Que cuanto más fuerte es el trazo 

más claro se ve el dibujo.

Que los dibujos y las palabras 
crean realidad

que hay múltiples realidades 
aunque algun@s lo quieran negar.

Que negar palabras limita y pone distancias, y crear distancia 
es más hostil que buscar nexos.

Que los nexos y el sexo 
son la alegría de la vida
y la alegría es un estado 
que la mayoría buscamos.
Que en el fondo tod@s buscamos amor y aceptación
y quien se lo niega 
tiene algo por aprender.

Que quien desea aprender,
en seguida encuentra buen@ maestr@ 
tod@ maestr@ 
antes necesitó ser aprendiz.

que las cosas son así
y es bueno aceptarlas
..
  

Ser y Estar Aquí y ahora

Es demasiado tarde para que sea ayer 
demasiado pronto para ser mañana.
Instante que se repite una y otra  vez, 
aquí y ahora con tanta belleza y amor.

Y aunque no me gusta, veo también la fea tensión
que el dolor genera en las personas cuando huyen de él.

Belleza, tensión, placer, dolor... se mezclan como la masa de un pastel
si se aceptan, se respiran, se sienten y se integran. No oculto y negado.

Esconder, negar, proyectar el dolor 
nos inflama, escuece y salpica a nuestra gente.
quien no se encuentra bien y no lo ve ni lo acepta y lo niega

puede cargar en ti eso mismo y tensar tu aquí ahora.


Y permitir que nos salpiquen cuando proyectan sobre nosotr@s
y tomarlo personal nos deja en mal papel en una peli de poca paz.

Elegir a quien miramos, con quien nos detenemos, 
con quien nos mezclamos y en qué medida, marca la diferencia.


Mantén el equilibrio, la homeostasis interior, tu dirección a conciencia
tus sanas compañías codo a codo, corazón a corazón

Y sabrás de dónde retirarte a tiempo
antes de estar muy cansad@, triste o con miedo.
... después de expresar "perdona, lo siento, te amo, gracias".

Cuando soñé tantra

...aquella noche soñé con la valentía. 

Se dibujaba invisible en nuestros cuerpos mientras se fundían, cómplices 
para sostenerse
para subir juntos al cielo y volar
Y ayudarnos después a bajar 
a dormir el uno en el otro.


Soñé con la confianza. 
Cobraba vida en nuestras manos
que buscaban entrelazarse 
para jugar, darnos placer
y complementar nuestra fuerza...
para amarnos incondicionalmente 
mientras caminamos juntos hacia lo incierto.

Pero entonces desperté 
y me encontré a la pena de frente
Valentía y confianza se habían pirado 
ofendidas al no encontrar
ni cuerpo ni alma de mi amor, 
que ahora negaba conocerlas, aceptando a cambio una vida sin amor y sin norte.

Entonces alzé mis manos 
y lancé infinitos lazos invisibles 
que aún hoy viajan por el cosmos 
haciendo cosquillas a esos seres 
llenos de conciencia y amor.




El teu símptoma


Hola,
Sóc la teva ansietat.
Tranqui… vinc en són de pau. Però... per què negues tant la meva presència? Sé que no t'agrada quan vinc en forma de vertígen, intestí capgirat, mal d'esquena, cruixit al genoll o mal de cap... Potser creus que vull fer-te mal o tornar-te boig. Creu-me que no. T'ho he demostrat prou: t'aviso, t'espanto, però al final del dia ni t'he matat ni t'he tornat boig. No és la idea.




No he trobat altra manera de fer-me escoltar per tu, estàs tan ocupat sent productiu, demostrant que ets encantador, convencent els altres que ets digne de ser estimat… que no escoltes els meus senyals si no és que molesto el teu cos.


Porto molt temps avisant-te però segueixes el teu ritme, mateixa manera de fer, de pensar… Aleshores pujo intensitat i faig que t'agafi taquicàrdia, o que et tremoli l'ull, se't taponin les oïdes o que sentis fred al teu interior… però ni així m'escoltes.

... entre tu i jo, els dos sabem que sents la meva presència, per això, sovint quan estàs a soles amb tu… alguna cosa t'impedeix sentir-te bé. Et desesperes perquè amb la teva ment racional no “entens” què passa, i clar, això només s'enten tornant  sentir amb el cor, l'estòmac, els genitals... tornant a ser fidel i honest amb tu mateix.

M'he rendit i he decidit escriure't.
Et felicito si ja m'has llegit fins aquí, significa que ja tens el valor d'escoltar-me. No com tantes vegades que et distreus empanat davant la TV o vivint la vida d'altres persones per a no adonar-te que la teva no t'agrada. Però bé, espero que ja estiguis llest per afrontar-te a les veritats de la teva vida i de qui ets, sense màscares ni dreceres.... sense amagar-te. Aquí van les coses tal com són.

El que intentava dir-te és que ja és temps d'evolucionar, de fer canvis profunds dintre teu, ho necessites, i deixa de donar les culpes al que passa fora, no et queda una altre. T'agradi o no, el que vius té molt a veure amb tu... Per alguna raó, no disfrutes la teva vida i no et sents ple.

Estic aquí per a ajudar-te a recuperar aquesta plenitud que tens dintre teu, primer caldrà que et desfacis del que t'impedeix contactar amb ella, del que contradiu el que realment sents, vols, penses, fas.

Torno a tu per a ajudar-te a mirar de cara el sentit de la teva vida, les teves passions, l'alegria... la teva essència. No escoltis més els enganys del teu cap.

I sàpigues que cada cop que torno és perquè t'adonis que has desconectat de tu, no estàs sent coherent amb la teva essència i els teus valors i desitjos grinyolen amb el teu comportament.

Si realment m'escoltes i t'escoltes, faràs els canvis que necessites immediatament. Bé... si realment vols sentir-te bé i que la teva vida flueixi un altre cop. Tot depen de quant ho desitgis. I sé que sí que ho vols, però alhora et mantens en la comoditat del que ja coneixes i sembla que prefereixis seguir buscant l'acceptació dels altres, cridant l'atenció, buscant seguretat en altres persones, en comtes de trobar-la en tu... sembla que vulguis fer creure a algú que la feina, els preus de la vida, les males polítiques, els amics, el teu/teva ex... siguin responsables del que et passa, més que tu mateix.



I esclar, t'entenc, tothom voldriem tornar a la panxa de la mama i despreocupar-nos de tot... però només entrant en un temazcal podem apropar-nos a aquesta experiència. Necessites acceptar que només tu ets responsable de tu.

Mentre no ho facis, aquí seguiré de tant en quan. Em necessites per a modificar aquesta manera d'interpretar la realitat, que distorsiones en contra teu... i necessites per a diluïr aquest cabreig que guardes amb qui tant estimes, per a recuperar la teva llibertat interior, i la teva pau.

Necessites de mi per a desfer-te de creences que no t'ajuden, l'únic que fan és limitar-te. Per a deixar de mendigar amor a qui et dóna sexe, de vegades no van de la mà, saps?

I sobretot necessites de mi per ser tu mateix d'una vegada, perquè trobis el teu valor i aprenguis a dir «no», perquè aprenguis a posar límits, a tu i als altres! i perdis la por a que et rebuitgin o t'abandonin... 

Així que ja saps, si realment vols que me'n vagi, escolta't amb tot el que et dic i deixa'm que m'expressi amb tots aquests símptomes que m'invento perquè paris atenció al teu sentir. Si fas que no t'enteres, em reprimeixes o et limites a fer-te proves mèdiques, no podré parlar-te i tornaré molt més forta.

Fes una pausa, apaga la teva ment racional, obre els ulls, deixa't sentir, medita... trobaràs les teves veritats, i entendràs... què has anat fent per a sortir del teu equilibri interior, per a perdre tot el que estimes, per mantenir-te sense allò que tant ansïes...

Només tu tens el teu control, marca't accions clares i específiques, agafa el timó de tu mateix, pregunta't com vols viure i busca la teva vida, només tu pots decidir sobre ella. I si als altres no els sembla bé, dona'ls una oportunitat, potser els passa igual en molts moments. Tu repren el teu creixement i evolució interna... tard o d'hora et seguiran.




  
Voldria no haver de tornar més a la teva vida...
Mira'm com el que sóc. Sóc «tu mateix» cridant-te amb desesperació, per què no em sents? Sóc jo, la teva essència, escolta'm, deixa'm sortir.

Una abraçada, amor