Estrella Polar


  
Mai no saps Quan, ni Com, ni On.
L'únic cert i clar és QUI 
és i Qui serà la meva Estrella Polar
qui ja hi és i m'acompanyarà,
ara incapaç d'esvair-se ja.

I encara que desconegut fins el moment,
las bombolles de la nostra sang, el caldito de su ser... 
aquest ros atzar que anava buscant-me, 
entre tanta mentida, jo havia estat incapaç de veure abans.
         


... i jo tampoc no m'explico d'on has sortit...
però m'agrada tant cap a on vas
que restaré amb tu el temps que calgui
per a conèixer tot allò que tens per mostrar.

Perquè nedis tant com vulguis en el meu mar,
perquè cantem plegats sat nam,
perquè reguis cada dia el meu jardí
perquè després cullis el que desitgis de mi.

I no m'explico com t'ho has fet 
per a convènce'm fulminant,
que ets la peça que faltava
al meu trencaclosques particular.
  
Com t'ho has fet per a fer-me veure 
que no vull viure més
sense aquesta part de mi 
que en realitat et pertany també.

Potser perquè no ignoro ja
les veritats que m'explica el cor,
el meu peculiar boig però sabi inquilí 
que s'encarrega de donar-me sentit, 
de fer-me condemnadament feliç.

1 comentari:

  1. que guay sentir-se així!!
    sort bonica, t'ho mereixes

    muaaaaaaa

    ResponElimina

Digues, digues...