És un avió... és un mísil (de tants a l'actualitat)? noooo, és SuperFriend!!!

... aquella aburrida tarda en què, parlant en el parc sobre com okupar
un local per a posar en marxa el nostre negoci gens lucratiu sense
necessitar pagar un % de la nostra solidària activitat, vam detectar
alguna cosa extranya en el cel. Algú volava i ens sonava, però no
sabiem de què.
La meva sòcia tenia vista la seva esbelta figura, i l'altre colega
tenia vista la seva cara però no recordava de què.
I a mi... bé, l'atractiva curvatura del final de la seva esquena
em recordava a ell: incondicional company de batalles, migdiades
i interminables converses de qualsevol color.
... no podia ser, era ell! SuperFriend!

Volava com un ocell, onejant una lluent capa de Super Heroi.
Ens saludava en passar, acceptant que acabavem de descobrir
el seu gran secret... Ell que portava la vida estant a tot arreu,
consolant-te quan et sents fatal, acompanyant-te quan
necessites ajuda, carregant pes quan no pots tota sola, estant
amb el teu nen quan tu no hi ets. Fent front a dues hipoteques,
i les assegurances mèdiques pròpies de currar com a autònom.
Escoltant els amics que després no sempre tenen temps per
escoltar-lo a ell. Responent com un professional 24-hour a les
constants demandes sexuals de la més capritxosa de les
companyes.

I ara enteniem per què desapareixia misteriosament algun cop
durant uns minuts... perquè assistia a aquelles reunions express
amb la resta de SuperHerois!
Allà estava ell, solcant els vents per a trobar sempre una bona
solució, per estar aprop nostre i de tu també. Allà estava ell,
el SuperFriend!

I com que m'ha dit que no té vergonya, us el presento aquí també,
el SuperFriend!!!


4 comentaris:

  1. Siempre hay alguien así en nuestra vida, de quien nunca nos olvidamos, a quien recomendaríamos a todos a los que queremos. Pero suelen desaparecer, porque yo creo que no son del todo humanos... Acaban volando.

    ResponElimina
  2. Isabelita! No puedo asegurar que no se irá, aunque sí puedo decir que es verdaderamente humano. Bien, hasta ahora, los que NO eran del todo humanos son los que han ido desapareciendo...

    ResponElimina
  3. Qué bien lo dices, Minerva, pero no creo que de tu lado acaben volando en tanto tú no quieras.

    Mi beso, amiga, pegadito a tus mejillas.

    ResponElimina
  4. Carlos, quien no vuela? Él vuela pero me cuida como nadie lo ha hecho... y no seas tan duro con él, que le estás asustando como no lo hace mi padre, anda que... Abrazote, y hasta la próxima Cigale!

    ResponElimina

Digues, digues...