Espiral en Construcción



Tiempo de montaje y encofrado,
de escalada ferrada sobre andamios 
desayuno etílico tras noches de insomnio.

Días cansinos de relatos recurrentes 
que la falta de avaricia y ambición
tiraron en mi cara una vez más.

Entre verde quiero estar,
caminando en libertad,
sin ropa ni pesadas llaves
buceando sin aletas ni chaleco en tu mar.

Quien sabe lo que busca suele encontrar.
Y tú, qué es lo que buscas?

10 comentaris:

  1. Buscamos imposibles, o buscamos no tener que necesitar buscar, buscamos sentirnos completos, buscamos ¿la felicidad?

    ResponElimina
  2. Buscamos dejar de buscar, buscamos no necesitar, saciar el alma de placer que nos aporta lo que hacemos. Si lo que hacemos nos aburre... si tenemos que buscar una y otra vez porque todo lo bueno se acaba, ñap!
    Serà verdad que tenemos que buscarnos la vida a cada minuto aunque creíamos haberla encontrado ya? Qué cansancio, jodeeer!
    Querría relajarme algún día y saber que seguro recogeré porque antes sembré, porque no dejé de regar un sólo día... y por fin poder irme a escalar, nadar, patinar, bucear ... prou buscar en espiral!

    ResponElimina
  3. Jo busco viure mil vides,
    i com la realitat sol oposar-se a aquest desig, em rebel·lo artísticament per ser un anarquista de la ficció,
    i així poder viure en una mateixa vida infinites meravelles de l'ésser humà.
    El sistema capitalista imposa una esquizofrènia que fa sentir-nos incomplets, necessitats de diners, dividits entre el que realment desitgem i el que la vida civilitzada normal i corrent fa necessitar. Arribar a sentir-se complets, per als existencialistes, era una utopia, un projecte en construcció, per anar gaudint cada dia, però aquest no necessitar (o quasi no necessitar) "productes-miratges del sistema" és una actitud que suposa prendre posició política respecte el món. Es tracta de combatre per la pròpia llibertat.

    L'art, escriure, per exemple, és una forma d'aconseguir impossibles, d'assaborir el present i construir somnis i projectes que ens acompanyen en el dia a dia. En la vida hi ha moltes estructures en espiral, però també podem comprendre el seu funcionament i projectar-nos en altres rutes de somnis. L'etern retorn sobre el mateix ens brinda l'ocasió de reviure les coses, d'aprendre'n i de viure cada nou instant com una nova oportunitat de gaudir del joc de viure.
    Anem jugant-hi doncs, no?
    Jo també vull ser un fill del sol, i cavalcar sobre la sorra del teu cos nu.

    M.

    ResponElimina
  4. la felicidad, así de simple, así de difícil!!

    muaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  5. Jaaaaaaaaarl, anònim M.! el projecte de fi de master t'està sentant molt i molt bé! estàs fet un master de l'univers, un fill del sol, un autèntic Inca.
    I sí, clar que sí, el sistema capitalista és l'únic que imposa l'obstacle a la felicitat, l'esquizofrènia de sentir-nos dividits entre el que realment desitgem i el que la vida corrent fa necessitar, però no, no vull ja l'etern retorn sobre el mateix, no vull reviure mai més segons què.
    Maquíssim!

    ResponElimina
  6. Yo busco una verdad que es mentira, un camino que no tiene destino y un sol de invierno.
    Soy un peldaño subiendo tu escalera, así de pequeñ@ soy yo, nada de nadie.

    Salut i força al canut, petons.

    Ginès

    ResponElimina
  7. busco un cambiamento...peró sin prisa, así con tiempo!!mejor que venga en esta maniera que ir buscarla por todas parte...eso si la felicitad y que se mantenga con el tiempo... eso si!!! que no desaparece así como un pliss plaff!!

    ResponElimina
  8. yo busco un cambiamento,y sin prisa...que venga,así despacito.
    la felicitad esa sí...para siempre...eso molaria!!

    ResponElimina
  9. Tots busquem la felicitat, això està clar... però crec que el principi d'ella es assumir la vida, per tant, viure. Cada dia, cada hora i cada minut és diferent i, per tant, hi han constanment canvis que ens poden agradar o no, pero que, en tot cas, ningú no pot dominar ni és superior a nosaltres.

    Dit això, crec que la felicitat és "acceptar" aquests canvis i aprendre a valorar el que tens avui... sempre mantenint els somnis del "futur" d'una vida millor, que és la nostra benzina.

    Si ets feliç avui amb el que tens i somies que demà serà millor.... la fòrmula està clara: demà seràs molt més feliç.

    No vull dir que em de quedar-nos de braços plegats esperant que la vida ens porti canvis i simplement acceptar-los... NOOO!!!!!!! em de fer el camí, cadascú el camí que ell tria, per arribar a la felicitat i anar superant, assumint, sufrint, gaudint de les sorpreses que ens trobarem endavant, però sempre continuar endavant...

    ResponElimina
  10. Senyores i senyors... concretem una mica més, per què no? potser sembla massa personal per a compartir-ho aquí? és igual, jo ho comparteixo amb vosaltres, per què no? em ve de gust!
    Gràcies, Six X, Ginès, Matt, Arianna i, per fi, també David, gràcies per ser-hi.

    ResponElimina

Digues, digues...