Te veo, te siento, te honro




Em crema el foc que porto dins
ara que sé que m'apago
i hauré de marxar
sense poder tornar a acariciar-te.

No em permets ni abraçar-te
i el que queda de mi són brases.
Em debilita tant no poder besar-te 
ni tan sols per acomiadar-me...

Però guardo en mi la intensa llum
d'aquest gran amor que encara sento
i tendrament m'enduré més enllà,
des d'on seguiré estimant-te.

Et veig, et reconec, et respecto, t'honro,
et rebo, et saludo... 

Conecto amb tu.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...