El teu símptoma


Hola,
Sóc la teva ansietat.
Tranqui… vinc en són de pau. Però... per què negues tant la meva presència? Sé que no t'agrada quan vinc en forma de vertígen, intestí capgirat, mal d'esquena, cruixit al genoll o mal de cap... Potser creus que vull fer-te mal o tornar-te boig. Creu-me que no. T'ho he demostrat prou: t'aviso, t'espanto, però al final del dia ni t'he matat ni t'he tornat boig. No és la idea.




No he trobat altra manera de fer-me escoltar per tu, estàs tan ocupat sent productiu, demostrant que ets encantador, convencent els altres que ets digne de ser estimat… que no escoltes els meus senyals si no és que molesto el teu cos.


Porto molt temps avisant-te però segueixes el teu ritme, mateixa manera de fer, de pensar… Aleshores pujo intensitat i faig que t'agafi taquicàrdia, o que et tremoli l'ull, se't taponin les oïdes o que sentis fred al teu interior… però ni així m'escoltes.

... entre tu i jo, els dos sabem que sents la meva presència, per això, sovint quan estàs a soles amb tu… alguna cosa t'impedeix sentir-te bé. Et desesperes perquè amb la teva ment racional no “entens” què passa, i clar, això només s'enten tornant  sentir amb el cor, l'estòmac, els genitals... tornant a ser fidel i honest amb tu mateix.

M'he rendit i he decidit escriure't.
Et felicito si ja m'has llegit fins aquí, significa que ja tens el valor d'escoltar-me. No com tantes vegades que et distreus empanat davant la TV o vivint la vida d'altres persones per a no adonar-te que la teva no t'agrada. Però bé, espero que ja estiguis llest per afrontar-te a les veritats de la teva vida i de qui ets, sense màscares ni dreceres.... sense amagar-te. Aquí van les coses tal com són.

El que intentava dir-te és que ja és temps d'evolucionar, de fer canvis profunds dintre teu, ho necessites, i deixa de donar les culpes al que passa fora, no et queda una altre. T'agradi o no, el que vius té molt a veure amb tu... Per alguna raó, no disfrutes la teva vida i no et sents ple.

Estic aquí per a ajudar-te a recuperar aquesta plenitud que tens dintre teu, primer caldrà que et desfacis del que t'impedeix contactar amb ella, del que contradiu el que realment sents, vols, penses, fas.

Torno a tu per a ajudar-te a mirar de cara el sentit de la teva vida, les teves passions, l'alegria... la teva essència. No escoltis més els enganys del teu cap.

I sàpigues que cada cop que torno és perquè t'adonis que has desconectat de tu, no estàs sent coherent amb la teva essència i els teus valors i desitjos grinyolen amb el teu comportament.

Si realment m'escoltes i t'escoltes, faràs els canvis que necessites immediatament. Bé... si realment vols sentir-te bé i que la teva vida flueixi un altre cop. Tot depen de quant ho desitgis. I sé que sí que ho vols, però alhora et mantens en la comoditat del que ja coneixes i sembla que prefereixis seguir buscant l'acceptació dels altres, cridant l'atenció, buscant seguretat en altres persones, en comtes de trobar-la en tu... sembla que vulguis fer creure a algú que la feina, els preus de la vida, les males polítiques, els amics, el teu/teva ex... siguin responsables del que et passa, més que tu mateix.



I esclar, t'entenc, tothom voldriem tornar a la panxa de la mama i despreocupar-nos de tot... però només entrant en un temazcal podem apropar-nos a aquesta experiència. Necessites acceptar que només tu ets responsable de tu.

Mentre no ho facis, aquí seguiré de tant en quan. Em necessites per a modificar aquesta manera d'interpretar la realitat, que distorsiones en contra teu... i necessites per a diluïr aquest cabreig que guardes amb qui tant estimes, per a recuperar la teva llibertat interior, i la teva pau.

Necessites de mi per a desfer-te de creences que no t'ajuden, l'únic que fan és limitar-te. Per a deixar de mendigar amor a qui et dóna sexe, de vegades no van de la mà, saps?

I sobretot necessites de mi per ser tu mateix d'una vegada, perquè trobis el teu valor i aprenguis a dir «no», perquè aprenguis a posar límits, a tu i als altres! i perdis la por a que et rebuitgin o t'abandonin... 

Així que ja saps, si realment vols que me'n vagi, escolta't amb tot el que et dic i deixa'm que m'expressi amb tots aquests símptomes que m'invento perquè paris atenció al teu sentir. Si fas que no t'enteres, em reprimeixes o et limites a fer-te proves mèdiques, no podré parlar-te i tornaré molt més forta.

Fes una pausa, apaga la teva ment racional, obre els ulls, deixa't sentir, medita... trobaràs les teves veritats, i entendràs... què has anat fent per a sortir del teu equilibri interior, per a perdre tot el que estimes, per mantenir-te sense allò que tant ansïes...

Només tu tens el teu control, marca't accions clares i específiques, agafa el timó de tu mateix, pregunta't com vols viure i busca la teva vida, només tu pots decidir sobre ella. I si als altres no els sembla bé, dona'ls una oportunitat, potser els passa igual en molts moments. Tu repren el teu creixement i evolució interna... tard o d'hora et seguiran.




  
Voldria no haver de tornar més a la teva vida...
Mira'm com el que sóc. Sóc «tu mateix» cridant-te amb desesperació, per què no em sents? Sóc jo, la teva essència, escolta'm, deixa'm sortir.

Una abraçada, amor

Ante ayer

Melancolía, tristeza, distancia,
Nostalgia, dolor, ausencia, 
pasión, amarguraamor
ternura, esperanza, ardor...

Hoy.
Profundo rastro del ayer sin un mañana.

El llanto hace temblar el alma 
cuando el desamor duerme en tu cama...