Carta no-Convencional, rebuda amb conspiranoia no aguda
M'afectes. Després d'estar amb tú, em tiro tres o quatre dies borratxo de la teva presència. Ple dels teus ulls, la teva olor, ple de fantasies que em desborden, de pensaments que m'omplen de sang, d'intensitat, de calor, de desig. Allunya't. Sento amb massa força que m'imposo seguir fingint per a templar la meva mirada. Ufffff!! No t'hauria d'estar dient tot això, però és que de vegades em resulta impossible sortir de la roda de pensaments de la teva boca, del teu cos humit, de les imatges ofegades dels teus llavis que m'omplen la boca d'aigua. Sento que el llenguatge del meu cor sense aire m'imposa amb fermesa l'ordre irrefrenable de menjar-te a petons. Llavors no sento res més que una càlida veu de dona que m'implora: "deixa de lluitar i entrega't" i m'imagino deixant-me anar de la repressió i el control : "rendeix-te, aquesta es una batalla perduda, abandona't", i veig com el meu...