Sense papers i Empaperats
Ja ho deia mon pare setmanes abans del referéndum pel mercat comú: Comú? Còmor?! I ho va tornar a dir abans del referéndum per a passar a formar part de l’Unió Europea. La qüestió és que fa anys que ens venen la flipant moto engalanada de drets socials i laborals, avenç econòmic, igualtat d’oportunitats: jaaaaa! o estats del malestar que intenten metamorfitzar-se màgicament en Süecs, Alemanys o Holandesos. Voliem estudiar per dret, sense endeutar-nos ni haver d’entrar en el maliciós espiral sense fi d’esgotadors tràmits per accedir a una beca; voliem tenir fills podent-los alimentar sense el coi d’ actimel i sense haver d’estressar-los amb un munt activitats setmanals que els garanteixin els milers de coneixements per a guanyar mensualment, com a màxim, el que pagaràn per casa seva. Necessitàvem enlluernar, acovardir i marcar al Tiet Sam, amb qui teniem una relació d’amor-odi des de feia moooolt temps. I vi...