Nits de Gener en flames

Algun cop, preparant el sopar:

- Ei, avui sopem de tapes! - proposa el guaperes super friend, el catalan lover.
- Me pido la tapa del water! - responde ella. 

Qué caprichosa, oye. Y sigueixo somiant en un inusual silenci i contemplant realment l'opció de sortir a veure'l i menjar d'ell.

- Espero que el meu fill estarà llegint d'amagat perquè no em preocupi més per la seva passió pels seis interessos capitalistes. O potser s'ha quedat dormit en mala postura, com quan mira la caixa tonta en el sofà - pensa a deixar-lo ben acomiadat, a gust i descansant.

I s'adreça a l'habitació, a comprovar en quin estat està el seu amor. I el Yassine ja es treu la roba per a vestir-se de dormir, lentament, en silenci, amb aquella calma de quan no el mira ningú que li queda tan sexy. L'adoro.

- Mama, pots venir un moment? - musita el petit...
- Digues. Ei, què fas a aquestes hores amb l'ordinador encès? - recordo els costums contraindicats, pel bé de tots.
- Mama, deixa'm tranquil, no? - tan simpàtic i sintètic.

Així que decideixo sortir equipada amb el móbil, la preciada targeta de transport públic i el seu abric:

- No tornis fins que no t'ho hagis passat bé! - diu ell, l'amant de la llibertat mútua.

- I tant! Gràcies. Et truco si decideixo no tornar? - respón ella, per regalar marges més amples.

Com que la cuina sembla l'after hours en algunes cases, amb racó privat, zona de fumadors, música per a tots els gustos, wi-fi... acaba amb el saborós cul de la copa mentre apaga el foc i decideix deixar-se endur una mica massa abans de sortir acompanyada dels seus dubtosos desitjos:

- Alguns dies t'hagués dit bona nit amb aquest tacte si t'hagués tingut tan aprop com aquet teclat - li patinen els  dits entre les tecles, al ritme d'un atrevit impuls. 

Si hagués estat serena mai no ho hagués escrit... i ho reconeix perquè no ho està.

- Eeeehm... crec que t'estàs equivocant de persona. Quant trigues a arribar? Estem a l'Otto de Rambla Catalunya- aclareix el destinatari, en català ben clar i fent-se el suec. 

- No, no m'equivoco, però em sap greu que ho creguis - insisteixo terca, insistent i calenta per ell.

La qüestió no es si t'estima, la qüestió és si s'estimea a sí mateix- diu l'Osho. 

Ho corroboro. 
La qüestió és que m'estimi jo també. I també és veritat que és millor que alguns ens estimin a nosaltres mateixos per separat, pero no entre nosaltres.

Sí, vaig fer-me una dutxa freda, només aleshores vaig sortir. I vaig tornar a casa aquella nit estimant-me a mi mateixa tant o més com m'estimava el Yassine, amb flames incloses.

Canvis

Cuesta mirarse al espejo
cuando te despides de ti misma.
Y un peso te quitas de encima
porque ya no te echas de menos.

Y el invierno te llega ya a las rodillas
cuando acabas por ver que seràn otr@s
quienes añorarán tus antiguos esfuerzos.

Yo sigo aquí, aunque hablo y publico menos.