Fred


Avui m'he mullat una mica 
i no tinc amb què eixugar-me,
per això ara sento aquest fred.

Sort que m'he despullat abans...

Sé que amb roba i cuirassa xopes
ara em tremolaria l'ànima
i voldria tornar a estar al teu costat.

4 comentaris:

  1. Sé que el teu cos desprèn més calor despullat...

    Quina llàstima haver perdut el privilegi d'abraçar-te amb els cossos i les ànimes nues i deixar que el foc del contacte fongui tot tremolor...

    Assumeixo que no desitges tenir-me a prop a mi... les coses canvien... i l'amor i el desig són canvi constant i vida en present...

    Però si busques entre algun record, potser encara podria aparèixer en algun poema, en alguna sensació, en alguna imatge de cossos nus sota la nòrdica... i podries sentir com la calor del meu desig per tu va guanyant aquest fred amb carícies, jocs i mossos per la teva ànima nua i banyada...

    ResponElimina
  2. Però això no s'hi val, jo he signat... Preciós, anònim/a, preciós.

    ResponElimina
  3. La roba és el major impediment per a la sinceritat.

    ResponElimina
  4. Sí senyor, tens raó. La roba impedeix mullar-se de debó, i després impedeix eixugar-se. Sempre prefereixo despullar-me quan estic disposada a mullar-me, per si després m'he d'eixugar sola, saps?

    ResponElimina

Digues, digues...