M'agrada conduir, endavant, endavant...

De vegades, no saps com, ets capaç de notar que allò s'acaba.
Que l'increïble i curvat túnel, per fantàstic i llarg que sigui,
per molt que t'agradi seguir fent cops de volant...

Quan acabes de posar les curtes,
amb aquelles tremendes ganes de conduïr eternament
en la llarga foscor d'aquell port de muntanya,
volent que no acabi mai, de no arribar al final...

Aleshores topes amb la sortida, tot i que no volies.
Però segueixes endavant, molt més enllà que temps enrera.

Ja sabem que la marxa enrera en carretera no es pot fer.
Intentar la marxa enrera anant en cinquena és d'idiotes.

2 comentaris:

  1. No es de idiotas, es de intrépidos. Total, ¿qué se puede perder?

    ResponElimina
  2. Qué se puede perder... la vida? no, gràcies. Aún así, necesito ser intrépida, pero marcha atrás nunca más.

    ResponElimina

Digues, digues...