Aquest 2010... amb parella de fet!


Uix! i qui sap si m'hi acabaré casant... La veritat és que 30 minuts després de començar l'any, ja tenia ben clar amb qui compartiré, què compartiré, on, i quan ho faré, tot i que no sé quant encara.
No és que tingui més o menys ganes de compartir que el passat 2009. No. Només he vist que cal enviar a prendre pel sac els meus anteriors companys sentimentals, amants actuals, idealitzats, projectes previstos per aquest futur immediat i amors passats i perduts en l'oblit. Seré conseqüent amb els fets que, al cap i a la fi, són l'únic amb que comto.
Actualment, tinc un company irresistiblement tendre, sensible, apassionat, intel.ligent i artista, que guanya de sobres a tot èsser abans conegut o habitant dels meus somnis. Ell és així,  i m'ha conquistat, em té ensisada i per això us el presento.
Es diu Luo, té 33 anys, viu a Alacant i, ara ja, és un incesant visitant de Barcelona.
Tindrèu oportunitat de llegir-lo de tant en quan per aquí, a la Vida és Suenyo, el blog que ens ha unit entre comentaris, correus-e i trucades de 3 hores , ignorant el mal d'orella només pel plaer de sentir-nos la per la impossibilitat de veure'ns la cara.
Avui 1 de Gener de 2010, 4 dies després que arribés a casa meva i en soportès 3 a les fosques gràcies a la mala gestió d'Endesa, Luo i jo estem aquí també, compartint llar virtual.
Us enviem a Lakshmi, la deesa indú de la Prosperitat, que ja ha col.laborat amb alguns a trobar  feina , l'amor de les seves vides o l'oblit que es mereixen.
Volem desitjar-vos un any 2010 vegades més fantàstic i 2010 vegades més ple d'amor, fortuna i amistat que l'anterior. Nosaltres ja l'hem rebut... Carpe Diem!

6 comentaris:

  1. Dons endavant, lluita per el teus somnis y que la deesa fortuna sigui generosa amb vosaltres.
    Salút, amor y prosperitat.

    ResponElimina
  2. Apa guapa quina sort!!!!!!!!
    Et desitjo el millor en el 2010 i que els teus somnis es compleixin.

    Petons

    ResponElimina
  3. Poco después de subir al tren, sufre mi cuerpo el síndrome, mis ojos buscan tus espejos y mi boca siente vacío.
    Mi vida es ahora futuro...
    Te echo de menoooos!

    ResponElimina
  4. ¡enhorabona! t'ho mereixes! Quina sort començar tan bé l'any nou!

    ResponElimina
  5. Siento mi pecho abierto
    a la intemperie de los
    elementos. Ha salido el
    sol y he buscado tu
    compañía...
    Y mi sonrisa no desaparecerá
    así como así. Soy creyente, creyente de la palabra amor, creyente de un día mejor.
    Te echo de menos tanto que el
    sol no calienta lo suficiente,
    y aquí calienta...
    Te debo un fuerte abrazo,
    y a tu nano también, que
    cada mañana me cortaba de
    darle, pero no volverá a
    ocurrir...

    Voy a echarte de menos
    sólo 20 horas al día...
    Besos y abrazos, la meva
    Lluna Plena.

    Te amo

    ResponElimina

Digues, digues...