Karma i Fantasmes del Passat
Algú que m'estimo diu sovint que la vida dona moltes voltes. I ell les dóna, tú les dones, jo les dóno, però el passat segueix allà sense pietat. Segueix allà com un estaquirot al mig de la porta de casa teva, sense deixar entrar ningú, ni tan sols qui fa temps que esperes, ni rebre allò que realment mereixes. Congelats ens quedem quan se'ns planta davant endimoniat, amb rencúnia, dolor i crueltat. El passat . Ens intoxica el cor amb anestèsia emocional, que esdevé pedra amb cara d'home, potent atractiu per qualsevol menys per aquest èsser sense nom que ens estima molt abans de conèixe'ns...