Foc al Tram

... però donat que no hi era qui hi havia d'haver, que no hi
era tampoc qui ella tan desitjava tenir aprop. Donat que el
seu cotxe estava al taller, que havia d'agafar el transport
públic per anar al nou local de l'assossiació, es va disposar
a agafar el tram.
No comtava amb un detall que va trobar inquietant durant
el trajecte fins la primera estació de Bicing. Aquelles
intenses mirades pel retrovisor, aquella comunicació
no verbal que tan temps feia que no tenia amb ningú, aquell
morbo que s'apoderava d'ella durant els dies en què altres dones
patien mal d'ovaris,  li va fer quedar paralitzada, cremada per la
seva pròpia flama, en rebre aquella atenció d'un home tan jove,
sexy a l'extrem, tan proper com desconegut.
Pensava com podia tornar aquell interès al descarat conductor
que, evidentment, no podia deixar sense resposta. No portava
boli, però el va demanar a la noia del cantó. Va treure el seu
títol de transport i va escriure el seu número amb una nota
al costat, amb el seu nom i el reclam: Truca'm .

Quan va baixar per agafar
la bici, ell la va mirar per
darrera vegada i van allargar
les mans, ella per entregar
i ell per rebre. Ella li va
entregar el número de
telèfon i la cara del morbós
conductor va dibuixar un
somriure.



No esperarà amor, ni companyia, ni més mirades còmplices... només una trucada que cremaria les seves nits a mans d'un desconegut a qui només haurà d'entregar aquells petons asalvatjats i continguts durant tants mesos,  i deixar-se devorar com tant necessitava...
Ufff, quina fera de conductor!!! li recordà al desitjat esclau de la Madonna a Express Yourself, tan còmode en el seu paper...
 

12 comentaris:

  1. ... jooooooooooooo es que no entiendo el catalán Monica...
    me gustan esas fotos con poco pelo en tu cabeza
    un beso

    ResponElimina
  2. El catalán, es verdad... si és que cuando escribo con el torrente sanguíneo no me doy cuenta.
    Vaya con el conductor del tram!

    A ver qué has escrito tú estos días... que eres el escritor más tierno que he conocido. Por eso te linqueé en un post propio. Sabes? te tendría aquí como colaborador fijo, así que si te apetece... ya lo sabes , para mi sería un honor.

    Saludos Artista!

    ResponElimina
  3. Cuanto fuego y que bonito es con el frio que esta haciendo!
    Tu ets foc, que no t'apagui mai ningú!

    ResponElimina
  4. Se de buena fuente que el conductor no extrello el tranvia en ese viaje porque va por railes.

    ¿Te llamo?

    No se merece la suerte, si no.

    ResponElimina
  5. No me llamó.
    Me dejó envuelta en llamas, consultando después al golfillo que vive conmigo sobre las posibles razones:
    Jovencito intimidado ante paso firme, fiel enamorado de su pareja, romántico encapsulado en sus propias fantasías...
    En todo caso, hay otro conductor al que no pasaré mi número por la ventanuca, pero no pararé hasta que se me ocurra la manera de sacarle de cabina, jejeje.
    Abrazos!

    ResponElimina
  6. imperdonable.

    ¿Se merece que lo saques?

    Claro que si las prestaciones son adecuadas, aunque no se lo merezca, vale la pena.

    Me quedo con la primera opcion.

    ResponElimina
  7. Imperdonable, sí! Le debí intimidar siendo tan directa, lo que alguno llamó "ser agresiva" en alguna discoteca, y antes de aprender que la mujer debe entornar los ojos y esperar. Vaya tela con los tíos!
    Pero hay otro conductor que es todavía más inflamable para mis sentidos... y no voy a pasar mi número otra vez, para que acaben conociéndome después de fanfarronear entre ellos!
    Ya pensaré como saco a éste de la cabina...

    ResponElimina
  8. Si es un buen servidor publico, estaria bien que te desmayaras en el tranvia y que cuando saliera para atenderle, con voz entrecortada le dijeras

    Un boca a boca, por favor.

    ¿?

    ResponElimina
  9. Uf! no sé si voy a atreverme a eso, nunca me he desmayado y no sabría como fingirlo, pero para todo hay una primera vez, no?
    Lo difícil será volver a coincidir, pero por si acaso me haré a la idea de que soy capaz de desmayarme en la ficción, que para eso cobraré en breve por fingir otras tantas cosas ante una cámara, jejeje!

    ResponElimina
  10. Eso deberás hacerlo tú, que ya has visto mis ojos y sabes hacia donde miran, no crees?

    ResponElimina
  11. señorita, no le he pedido permiso para importunarla a comentarios "atrasados", me ha cautivado la sinceridad y su buen hacer en la vida, déjeme aprender de usted, un poco siquiera.

    Increíble lo de el conductor, seguro que no era miope o algo así? si a mi me diera una desconocida con su planta su número de teléfono, sólo por educación llamaría, pero no creo que lo hiciera sólo por educación...

    sigo avanzando... salvo interrupciones...

    un abrazo!!

    ResponElimina

Digues, digues...