Tantes Coses per fer...

Moltes coses em queden per fer,
desfent l'estudiant golfa i refent la llicenciada.
34 anys corrent i encara sense ballar
"Fly me to the moon" amb qui ho hauria d'haver fet
sense haver passejat de la mà perdent el temps de vista,
volent veure felicitat als teus ulls
més enllà d'aquells mesos de falses pistes.

No he trobat el poble de muntanya on seré feliç
algún dia, molt més acompanyada que ara per ara.
He de conèixer les batalles que formaren cultures diferents,
les seves gents i els seus costums.

Encara he d'escriure aquell llibre on dóno gràcies per tot l'après,
on recordo qui hi és i també qui va marxar, qui vaig fer fora
tontament equivocada, qui estimo i qui estimaré.

Algunes llengües per aprendre i algunes per decidir si m'hi caldrà,
les compostes de paraules literals que despullen les converses
de subtils expresions no verbals,
les que decideixen qui és correcte i qui no
en funció d'estil de vida i religió.

Ampliar aquest petit niu, quan torni a haver-hi espai i...
ho reconec, quan torni qui vol el mateix.
Llimar l'orgull que em sobra per poder dir allò important
en activa i no només en passiva,
per poder mirar-te als ulls i agafar-te les mans
per reconèixer que em vaig equivocar.
Ignorar que em pot fer molt mal
si sóc l'única que vol rectificar, i fer-ho tot i així.

Vull veure nèixer aquell gos que després veuré crèixer,
el bóxer que correrà pel jardí.
I plantar les tomaqueres que aquesta vegada
em deixaràn fer una amanida de deus.
I també deixaré que em cuidin sense sortir corrents
quan arriben els temps de boira i vents.

video

2 comentaris:

  1. otras!!! esta vez te has superado, me ha llegado cada una de las frases q has escrito...me has transmitido, quizá tb pq puedo imaginar lo q sientes. "nena... esto q has escrito tiene magia"

    un besote.

    Maria

    ResponElimina
  2. Sabes, niña? esta mañana me queda una cosa menos por hacer.
    Por fin lo hice, le dije directamente, largamente, con detalle... que todavía le quiero, que he estado deseando verle y diciéndoselo, que entendí hace meses que me insinuó varias veces que a veces se podía volver a intentar...
    Parece que no insinuó nada de eso, vuelven a ser imaginaciones mías.
    No sé todavía porque lleva esa pulsera que le hizo Joel porque es algo suyo personal. Que no quiere saber nada más de mi, que me borrará del msn, que cree que he estado jugando con él y que sólo ha prestado atención y entendido lo que le decía sobre querer estar sóla. No entendió mis llamadas, ni mis e-mails, ni mis sms, ni mis excusas para verle.
    He rectificado varias veces, y he seguido intentándolo hasta esta mañana en que llegó al límite del desprecio. Ya quedó claro que no le importo lo más mínimo y mucho menos me quiere. Teniais razón. No me conviene, pero no porque hablemos idiomas diferentes, sino soy nadie para él.
    Ya está, confirmada intuición del verano. Si es que jamás me engaña.

    ResponElimina

Digues, digues...